Es diu que en política es pot fer de tot menys el ridícul, i em ve a la memòria una vinyeta humorística publicada d'un grup de joves que comenten ociosos, mentre veuen passar el temps sense res per fer, els detalls d'unes obres a la via pública que porten a terme amb penes i treballs uns ancians guarnits d'operaris. En un Estat amb un atur juvenil elevadíssim, la política d'ajornar l'edat de jubilació -el darrer episodi de la qual és bonificar els treballadors que ajornin el seu dret a la pensió- és ridícula. La jubilació ha de ser flexible per no perdre, per manca de cintura, persones especialment vàlides que vulguin continuar fent la tasca que feien malgrat la seva avançada edat, però una política d'ajornament estructural de la jubilació, ja sigui allargant terminis o incentivant continuar treballant quan ja no toca, és molt més que un acudit dolent. És la prova que qui mana ha de deixar pas, no pas jubilar-se amb grans emoluments, a qui sí que tingui un pla per fer el que cal fer: donar més entrada als joves al mercat laboral i incentivar la sortida digna dels que ja fa moltes dècades que treballen. O el Govern afronta i soluciona els problemes en comptes de deixar que es podreixin, o continuarà l'escalada d'autoritarisme com a únic sistema per fer creure a uns ciutadans que no se'l prendran seriosament.
