El Decameró de Bocca-ccio comença amb un grup de joves de casa bona que es posen d'acord per abandonar la ciutat de Florència i marxar junts cap a la vil·la rural d'una de les seves famílies, on es disposen a viure bé i tranquils mentre la ciutat agonitza pels estralls de la pesta del 1348 -la mateixa que arribaria a Catalunya al cap d'un any. De fet, les primeres pàgines del llibre són una descripció estremidora de la vida i la mort als carrers assolats per la malaltia. Els joves, un cop lluny dels bubons, passen els dies feliços i sense angúnies, i per matar les tardes s'expliquen els uns als altres els contes picants que formen la part principal i més coneguda de l'obra. Mentrestant, a dins de les muralles florentines, la gent sense possibilitats ni recursos per escapar-se a pagès eren víctimes del bacil i queien com mosques. Les pestes no són tan igualitàries com diu la saviesa popular. Tampoc la que ens ocupa aquests dies: només cal veure quins són els barris i municipis de Madrid que han estat confinats perquè el virus s'hi escampa sense aturador. No són les urbanitzacions de cases unifamiliars del nord de la regió, sinó més aviat les zones de menys renda i més densitat humana per pam quadrat.
La nostra vil·la rural per escapar-se de la pesta es diu Cerdanya. La Revista de Regió7 explicava ahir que set-centes persones s'hi han empadronat arran de l'epidèmia i que les escoles de la comarca registren aquest inici de curs un inesperat augment de matrícules. Els metropolitans han descobert les virtuts de la reposada vida en una comarca de muntanya, sobretot en comparació amb els perills de la ciutat, la vilipendiada «ter-ra baixa» de Guimerà. Ja ho deia la cançó: donem a la pastoreta una caputxeta i fem-la anar a la muntanyeta, perquè «a la muntanyeta no hi neva ni plou, i a la terra plana tot el vent ho mou». Jaume Arnella canviava el darrer vers i deia: «a la terra plana hi ha molt d'enrenou». En canvi, «sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí, flors i violes i romaní...» si ets rendista o teletreballes. Als repartidors precaris també els agradaria fugir de la ciutat empestada.
