Llegir el diari era un ritual a casa meva. Un bon costum que, com tantes altres coses, els he d'agrair als pares i que no es va perdre ni quan la tele va fer la seva irrupció. A més de la pilota i dels jocs habituals dels nens de l'època, de ben petit jo m'entretenia tot dibuixant pàgines de diari i inventant notícies. També amb el dòmino dels avis muntava un camp de futbol i els sisos eren un dels dos equips. Partidassos que narrava i després també n'escrivia les cròniques. He tingut la fortuna de gaudir de les vocacions (la premsa i l'esport) en una vida professional que ara tanco.

I ho he pogut fer amb una trajectòria a Regió7 que es va iniciar el 6 d'octubre del 1981 amb un parell de cròniques de Tercera Regional, els partits de la Penya Sant Ignasi amb l'Atlètic Sant Vicenç, i de la Penya Sevillista amb el Navarcles. La meva darrera publicació va ser el 17 de març d'enguany, en què recollia que la pandèmia obligava a una suspensió temporal de la lliga ACB.

Són una colla d'anys de moments inoblidables, de molta feina, d'alegries i també d'algunes tristeses. Per no caure de la bicicleta m'ha tocat pedalar, però res no hauria estat possible sense l'ajuda i lliçons dels companys de la redacció d'esports en el dia a dia, i també dels més de cent col·laboradors que ens han donat suport. He intentat aportar rigor i passió. I esperit crític; si en falta, el que fem pot ser bonic però no és periodisme. Disculpes per totes les mancances, els errors i per no haver arribat a tot. Punt i seguit, la vida continua.