Aquest 18 de setembre, l'advocat Lluís Matamala Ribó ha rebut de mans del Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalu-nya el XIV premi Agustí Juandó Royo, atorgat a Tortosa, per la defensa del català en el món jurídic. La més sincera enhorabona a l'amic Lluís, un independentista de pedra picada que dona suport a les causes orientades a la independència del país. Nascut a Gaià el 20-06-1951 de família pagesa, és el quart de sis germans. El 1969 es va treure el títol de professor de català d'Òmnium Cultural. Va combinar estudis i treball amb classes de català i exercí de professor fins al 1981. El 30 de setembre d'aquest any, amb la llei de divorci per estrenar, presentà una de les primeres demandes de divorci en català. Va haver de pactar amb el jutge que la traduiria al castellà, però no va retirar la feta en català. Amb despatx a Manresa, ha escrit als jutjats i fet els judicis en català, excepte comptades ocasions. En el discurs d'atorgament del premi va deixar clares unes quantes veritats: durant tots aquests anys d'activitat judicial, no ha estat fàcil, ni ho és ara, que el català sigui l'idioma vehicular normal de l'activitat escrita o oral als jutjats dels Països Catalans. D'inconvenients legals, oficials, estructurals i de pals a la roda n'hi ha molts perquè la normalitat del català no sigui possible. I és pregunta: en quins estats del món, una llengua oficial en un territori, no és obligatori fer-la saber als funcionaris que hi treballen? Només en els colonials. «Hable Ud. en espanyol que no lo entiendo», hem sentit en moltíssimes ocasions a jutges, guàrdies civils i policia estatal quan ens hi dirigim en català. Ignoren que «la llengua espanyola», no existeix a la Constitució, que n'esmenta quatre d'oficials, a l'Estat. Una altra cosa és que ens volen fer identificar únicament com a «llengua espanyola» la castellana. Així, per exclusió, ells mateixos, vindrien a dir que ni el gallec ni el basc ni el català ho són. Una Constitució que afirma que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». Com a acudit potser funciona.
No podem repassar la història de greuges contra els catalans i el nostre idioma, com va fer Matamala en el seu discurs tortosí, però des del 1560 a les dependències de la Inquisició es van prohibir els processos en llengua catalana; en temps de Felip V es va ratificar que els jutges no havien de saber català per exercir als Països Catalans, exemple típic d'un imperi colonial. A partir del 1714 s'intenta l'extermini lingüístic i nacional català; el 1768 el fiscal general José Rodrigo Villalpando deia que s'havia de fer: «de manera que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado». Com manifesta Matamala, a poc a poc, o a vegades molt de pressa, han pretès anorrear la nostra llengua i anar-nos extingint com a poble. Però no se n'han sortit gràcies a la persistència dels catalans, rics o pobres, de dretes o d'esquerres, una lliçó que alguns sembla que no volen aprendre. Ens cal preservar la riquesa lingüística perquè comporta una forma característica de ser, pensar i fer que ens fa sentir diferents com a poble. Encara el 2000, a La catalanofòbia, Francesc Ferrer Gironès afirmava que «les campa-nyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espa-nyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència». Aquesta ens va tocar de ben a prop, l'1 d'octubre del 2017. El 14-05-2019 volgué declarar en català davant el TS, en el judici del Procés, i tot i haver-ho demanat per escrit amb anterioritat, el jutge Marchena li ho impedí de males maneres: «Usted va a contestar en castellano. Si no quiere, se levanta, asume las consecuencias legales de su negativa a contestar y hemos terminado». Matamala l'interpel·la i el magistrat el talla: «Faltaría más que usted y yo...», i li desconnecta el micròfon. Prossegueix Marchena: «Si usted introduce cualquier elemento de debate o controversia sobre la decisión de esta Sala, inmediatamente va a ser expulsado y asuma las consecuencias disciplinarias y penales que se puedan derivar de ello». Queda clar qui és el demòcrata i qui l'autoritari, oi?
