La setmana passada, per fi, els nens i nenes han pogut tornar a l'escola. Els infants d'aquest país han hagut de fer grans renúncies en una edat en què la societat sencera és responsable de protegir-los. Els infants tenen dret a sentir-se segurs, a tenir una llar i els recursos necessaris per desenvolupar-se, a poder aprendre i jugar, a socialitzar-se... I no és un dir. Aquests drets estan recollits a la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants que ens obliga a totes.
Es van tancar les escoles i ens van confinar a tots per intentar que no col·lapsés el sistema de salut i guanyar temps. Els governs i administracions públiques havien de parar el cop tan bé com es pogués i planificar i dotar de recursos suficients els diferents sectors econòmics i socials per poder tornar a la vida normal.
Es tractava que durant l'estiu les administracions públiques contractessin prou persones perquè el personal mèdic pogués tenir jornades laborals normals i mantenir tots els serveis oberts. Es tractava que contractessin personal suficient per detectar els contactes de les persones que donessin positiu.
També en educació, s'havien de contractar prou mestres i personal perquè les escoles poguessin tenir grups més reduïts per tornar a l'escola de la manera més segura possible. S'havia d'aprofitar l'estiu per assegurar que tots els infants tenien els recursos necessaris per poder seguir una classe virtual en cas que fos necessari. I aquests recursos no són només un ordinador. Calia assegurar-se que totes les famílies disposaven de connexió a Internet, però a més, que els adults de la família tenien els coneixements tecnològics necessaris per acompanyar els més petits en el seu procés d'aprenentatge.
I es podria haver anat més enllà i contractar especialistes en logística, dissenys d'espais i circuits, epidemiologia... per ajudar les escoles a establir els protocols sanitaris de manera individualitzada i tenint en compte el sistema d'ensenyament utilitzat a cada centre. Així, els mestres s'haguessin pogut dedicar a preparar els materials educatius necessaris per cobrir qualsevol eventualitat, en lloc de jugar al «tetris» amb els grups classe i els espais disponibles.
La responsabilitat de les administracions és organitzar i planificar els recursos de manera que totes nosaltres puguem tenir la millor vida possible en cada circumstància. Aquest estiu no han fet els deures. Cal dir-ho, repetir-ho i reclamar constantment que es posin les piles. Hem de reclamar-ho nosaltres com a ciutadanes i també les administracions que tenim més a la vora, els ajuntaments.
Els ajuntaments sovint acaben havent de posar pegats o gastar-se recursos propis, escassos de per si, per resoldre situacions que no s'han gestionat prou bé des de la centralitat. Manresa té la sort (o no) de ser governada pels mateixos partits polítics que governen la Generalitat, podrien aprofitar-ho per tocar el crostó als seus companys, educadament però amb intensitat, per no haver fet els deures aquest estiu i demanar-los que els facin ja. Potser els faran més cas que a nosaltres.
