Ja som a la tardor, s'acosta l'hivern i no sé com ho farem per no contagiar-nos.

A l'estiu és més senzill: tot en exteriors. Per això s'han inventat les terrasses, i més que n'hi hagués. Els trams de car-rer pintats de zebra mutant, que els vianants trepitgen poc, s'haurien pogut dedicar a taules i cadires.

Ahir es presentava el llibre de Puigdemont al pati del Casino. Al pati, no a la sala d'actes. És prou agradable un 22 de setembre, però no seria tan acollidor un 22 de gener.

Tot i que, en la remota era prepandèmia, cada gener es jugaven partits nocturns de futbol amb les graderies plenes. Si podem aguantar dues hores a cinc graus per al·lucinar amb el Messi, hauríem de poder aguantar una hora d'activitat cultural, oi?

El cas del cor sallentí de gòspel ens indica per on va la cosa. Van tancar les finestres perquè no entressin papallones i van posar les coses fàcils al virus. Ergo, l'opció bona és la contrària: aire lliure i ventilació natural. Però ja m'explicaran com funciona una cadena de producció industrial a l'aire lliure o com es treballa en una oficina amb les finestres obertes al gener.

O en una escola.

L'alternativa és la injecció constant d'aire de fora passat per un escalfador, en lloc de mantenir calent el de la sala. Però el consum energètic seria molt superior i força car.

Mentrestant, la Generalitat vol incrementar la capacitat de teatres i cinemes. S'havia de notar el canvi de consellera. Dues hores en una sala tancada amb cinc-centes persones més. Molt saludable.

Perdó, esborrin el paràgraf anterior, m'havia oblidat que la cultura és segura. I als cinemes només hi canten els altaveus i algunes aixelles.

Diuen que ara el virus no mata tant com a la primavera. Menys defuncions però contagis i quarantenes a cabassos: és el que ens espera? El resultat podria ser l'empobriment i el malestar social.

Els espectadors del galliner del Teatro Real, a Madrid, es van revoltar l'altre dia perquè estaven més junts que els de la platea. La immunitat dels rics és ofensiva. «O ens contagiem tots o cremem el teatre!» era el concepte, revolucionàriament igualitari.