Ser mediocre té els seus avantatges. No serem mai objecte d'honors i reconeixements, però això, contra el que es pensa, no és dolent sinó positiu, ja que la joia pels llorers és sobradament anul·lada per la humiliació i la ràbia que senten els hereus i els admiradors, o tu mateix, quan un cop de pèndol de la història condueix a la despossessió i a la degradació vergonyosa. Si no enfilen la teva estàtua a dalt d'un pedestal, mai no la faran caure i no passaràs el tràngol de Jordi Pujol en veure's davallat o de Joan Carles de Borbó en saber-se desmedallat.

Els herois de la literatura antiga consideraven que l'objectiu vital, la porta de la felicitat, era aconseguir que les generacions futures cantessin lloances en memòria del teu valor i la teva expertesa guer-rera. L'heroi de Troia, Aquileu (si és que va existir), va aconseguir-ho, ja que el gran Alexandre va consagrar la seva vida a emular-lo i superar-lo. Però estem en una etapa d'iconoclàstia febril que no deixa res per verd, i ens travessen a més a més nombroses guerres culturals d'inspiració política, que utilitzen com a arma de batalla la destrucció moral dels ídols contraris. Per a aquest objectiu aprofiten la certesa que ningú no és perfecte i el vestit més blanc té alguna taca que només es veu quan t'hi fixes.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat iniciar els tràmits per retirar la medalla de la ciutat al difunt Heribert Bar-rera perquè, fa anys, va escriure uns comentaris classificables com de supremacisme blanc (o sigui, racistes). Barrera, que fa mig segle aguantava la bandera d'ERC quasi en solitari i presidí el Parlament amb el primer govern Pujol, era una icona incontestada fins que Manuel Valls li ha ficat el dit a l'ull. Per què? Perquè Ernest Maragall va promoure que l'Ajuntament reprovés una actuació de Valls quan era ministre a França. Poca feina, i tanta que n'hi ha. El curiós és que PSC i Iniciativa van votar a favor de la medalla l'any 2012 (era alcalde Xavier Trias) i ara PSC i Comuns han votat a favor de retirar-la. Un dia t'exalço i l'altre t'abonyego.

El que dèiem: la mediocritat és un refugi acollidor.