Diuen que l'escola és el cor d'un poble. Als centres educatius hi batega el futur, el relleu generacional. Que són un òrgan vital es posa especialment de manifest quan en un poble tanca la seva escola. És causa i símptoma alhora d'una decrepitud que, molt probablement, condemnarà aquell municipi afectat per la pèrdua d'aquest servei a una pràctica desaparició a curt-mitjà termini. Perquè l'escola és un bé essencial, un servei imprescindible per a la captació, retenció i/o arrelament de la ciutadania. És el pols que denota el ritme vital d'un poble. De la importància de l'escola, en el seu concepte més absolut d'aprenentatge i intercanvi, n'hem tornat a prendre plena consciència aquests darrers deu dies, amb l'obertura dels centres que feia mig any que estaven tancats. Si bé és cert que amb totes les prevencions, distàncies i temors, i amb el progressiu confinament aquí i allà de grups classe, la represa educativa ha arribat, crec, per al conjunt de la ciutadania com una glopada d'aire fresc. L'escola en genèric (bressol, de primària o secundària), la seva activitat, torna a marcar el batec social diari. I ha retornat els nostres nenes i nens, noies i nois, a un hàbitat que, amb totes les dificultats, els nodreix no només de coneixement, sinó de socialització, estructuració personal i ritme vital. Ben tornada.
