De cop, amics i companys vam rebre la notícia de la mort de Lluís Calderer i Cortasa, que va tenir el funeral a l'església de Crist Rei, en un taüt recobert amb una bandera estelada, en una cerimònia emotiva i el temple ple, amb mesures de seguretat. Els companys de Quadern de Taller van llegir el que correspondria a les pregàries, on l'independentisme i els presos polítics van ser ben presents. Entre d'altres, també el van acomiadar els seus amics de Cineclub. Ens queda el record d'una extraordinària persona i d'un intel·lectual de cap a peus, tot i el seu oblit per part de la metròpoli barcelonina. Josep Maria Mata Perelló, catedràtic de la Politècnica, el va acomiadar així: «Una gran persona. Un gran patriota. Que el seu cos descansi a la terra que aviat serà lliure. I que el seu esperit ens acompanyi en el camí cap a la victòria». Conscient de viure en un país colonitzat, sempre va ser un entusiasta de la cultura: de jove, va ser director teatral d'Art Viu del 1964 al 1968. Per a mi, un referent intel·lectual de primer ordre des que el vaig conèixer quan l'any 1973 vam entrar a la junta de Cineclub Manresa, amb l'Albert Macià, ja traspassat, i l'intel·lectual Xavier Laborda. Lluís Calderer, que de jove havia exercit d'electricista, era una persona autodidacta, culta, que es feia escoltar pels seus coneixements. Ell i Jordi Marsal van substituir dues patums, el metge Pesarrodona i l'advocat Fontrodona, en les presentacions de les pel·lícules que s'exhibien a Cineclub. Del meu record, tots dos rivalitzaven a l'hora de transmetre les seves inquietuds sobre el cinema.
Llicenciat en Filologia Catalana, es va dedicar a l'ensenyament, fonamentalment a l'escola Flama, i a l'escriptura. Va començar els cursos de professors de català a l'Òmnium amb Josep Camprubí i Amadeu Caberol. A més d'assistir a conferències i cursets de literatura catalana, que impartia amb una didàctica molt entenedora, havia gaudit dels seus coneixements en viatges organitzats per Òmnium a diversos pobles dels Països Catalans, on ell espontàniament dissertava sobre personatges del territori que havia estudiat profundament. Així, era un expert, entre d'altres, d'en Manuel de Pedrolo, Joan Fuster i Josep Pla. Del primer, en una conferència al local de l'Òmnium Bages-Moianès, el setembre del 2018, va acabar amb la frase «cada vegada som més els que valorem, estimem i ens considerem pedrolians». Calderer afirmava que amb l'aparició del poeta Vicent Andrés Estellés i del també poeta i assagista Joan Fuster: «La literatura a València en català recupera la universalitat i la grandesa que havia tingut al segle XV». Sobre la generació Soldevila, Pla i Fabra, entenia que propugnessin un català estàndard, però «tots hi deixen la seva empremta: en l'adjectivació, en la modulació de la frase... Hi ha una sensibilitat viva de relació amb la llengua».
Va col·laborar a El pou de la Gallina des dels inicis, i des de feia anys reflexionava a la secció Fanal de cua, on va publicar el darrer article aquest setembre: «Acostar-se a la veritat». Anys enrere era un col·laborador habitual d'El Pou de Lletres, revista cultural que dirigia Joaquim Noguero, per a qui «el Lluís era el nostre Joan Fuster, tota una escola, el pal de paller, un far posant llum sobre tantes qüestions com li plantejàvem». Havia col·laborat a Regió7 (molt especialment al suplement cultural Idees) i a El 9 Nou. També a Reduccions, Escola Catalana, l'Erol i Dovella, i era una de les ànimes de Faig i de Quaderns de Taller. Com a novel·lista va publicar La Seu se'n va a córrer món (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998). És també autor dels poemaris Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997). Pel que fa als assajos, va escriure Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1994), Diàleg amb la poesia (1996). També és autor de l'estudi introductori El cor quiet, de Josep Carner. Era un dels curadors de l'obra lírica de Josep Junyent. Ha traduït entre d'altres Albert Camus, André Gide i Guy de Maupassant. L'any 2010, Òmnium li va atorgar el premi Bages de Cultura.
