Combatre la covid és molt difícil perquè es transmet sense símptomes, ens falten eines mèdiques i, per aturar-la, no n'hi ha prou amb la participació d'una certa majoria, sinó que cal la implicació d'una majoria absoluta de la població. Això inclou milions de persones que tenen una vida massa mísera per prendre les mesures necessàries, o que estan en l'edat en la qual el contacte social és innegociable, o que pertanyen al percentatge d'imbècils que qualsevol societat ha de suportar com una fatalitat estadística. I per si tot això no fos prou, cal que aquesta gran majoria faci el que els humans detestem més: canviar. I no canviar qualsevol cosa, no; canviar hàbits arreladíssims que formen part íntima de la nostra manera de ser persones: la nostra manera d'estar, d'apropar-nos i de tocar-nos quan ens trobem amb la família, amb els amics, amb la tribu. Per això és urgent anar adoptant nous patrons de relació que substitueixin satisfactòriament els de sempre. Amb dir 'no toquis' no n'hi ha prou. Calen alternatives. I per això era molt positiu que s'anés normalitzant el costum, suposament recomanat, de saludar-se amb el colze. I per això és increïble que, ara que això anava bé, els cervellets de l'OMS, els que ens van marejar amb la mascareta i ara ens maregen amb els aerosols, ens diguin que no ho fem. De debò: ho foten expressament, o què?
