Hi ha fitxatges que mai seran tan sonats com el d'en Messi però en el teatre de la vida haurien de ser més valorats, no tant per les qüestions econòmiques com per les qüestions de valors, que haurien de ser les principals protagonistes en el terreny de joc del dia a dia, aquell on en definitiva juguem i ens la juguem tots.
La dramaturga gironina Clàudia Cedò és l'anima del projecte Escenaris Especials, que fa servir les arts escèniques com a eina de desenvolupament i inclusió per a les persones amb discapacitat i risc d'exclusió social; a més de ser una de les plomes més brillants del teatre català, la darrera obra de la qual, Una gossa en un descampat, ens va entusiasmar, colpir i emocionar, no sabria dir exactament en quin ordre. Ara la Clàudia prepara el seu nou treball per al TNC i seguint en la seva línia ha triat un tema valent del qual cal parlar: Mare de sucre és la història d'una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare i ha d'enfrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat; entre els actors que seran damunt l'escenari més important del país en aquest repte cultural i social, la Clàudia ha fitxat el manresà Marc Buxaderas.
Coneixia el Marc, aquest jove actor amb paràlisi cerebral, pels seus monòlegs; però no fa gaire temps vaig tenir el privilegi de poder-li fer una llarga entrevista i descobrir, amb admiració, com fa servir la interpretació i la paraula per superar la seva paràlisi fins a convertir-les en còmplices de la creativitat i impulsores de la capacitat pel desenvolupament de la seva pròpia autoestima i superació.
Des d'Ampans he tingut la sort de poder col·laborar a l'aula de teatre que dirigeix la Teti Canal amb el suport de la Dolors Garzón i he vist a escena els somriures, els ulls brillants i la confiança que la Teti i la Dolors, amb les educadores i educadors dels centres ocupacionals, han arrancat a les persones amb discapacitat que hi participen. La màgia del teatre consisteix en el fet que l'actor sigui capaç de sacsejar l'espectador, per provocar aquelles emocions que apropen la platea a l'escenari, fent que tots entenguem una mica més el drama i la comèdia de la vida... això és el que properament faran la Clàudia, el Marc i tot un fantàstic equip de persones, per ajudar-nos a obrir els ulls a la realitat més humana de la discapacitat.
No soc futboler però m'atreveixo a afirmar que el Marc és el Messi de la superació i la Clàudia ha fet el fitxatge de l'any per tirar endavant aquesta proposta escènica que no ens deixarà indiferents, per posar en valor les capacitats d'uns actors i unes actrius amb discapacitat, per fer-nos reflexionar i emocionar a l'entorn d'allò que ells coneixen molt bé, la lluita constant per assolir la plena inclusió social. Felicitats, Marc; gràcies, Clàudia. Quines ganes de veure com s'alça el teló!
