En un taller llardós, diversos homes amb samarretes de tirants cusen a màquina mascaretes «quirúrgiques», que van caient de la taula i s'amunteguen a terra. Les recullen allà, asseguts amb les cames obertes, uns nens, que les tallen en unitats i les dobleguen. Hi ha brutícia per tot arreu. Al fons, una petita bandera índia casolana.
Probablement vostès han vist el vídeo per les xarxes. Les dades aportades per Mans Unides, així com el que han descobert diversos mitjans de comunicació nacionals i internacionals, suggereixen que les imatges pot ser que siguin reals.
Tot i que al principi van ser utilitzades per denunciar l'explotació infantil, ara són els negacionistes i els defensors de les teories de la conspiració els que les utilitzen per desacreditar les mascaretes, argumentant la falta d'higiene en el procés de fabricació a l'Àsia. Francament, no és aquí on voldria anar a parar, sinó a la pobresa que envolta l'escena. ¿Com hi pot haver mesures higièniques en països on del que es tracta és de sobreviure per fugir de la misèria? ¿Amb quin nivell d'hipocresia ens sentim còmodes?
Amb tossuda nitidesa, es demostra que la covid-19 no iguala tota la humanitat. L'impacte de la pandèmia -sigui per la infecció o per la crisi social i econòmica que comporta- és desigual. Com ho és cada cop més el nostre món. No ens sorprèn ja que els més vulnerables -també al nostre país- no atenguin les mesures sanitàries, perquè o surten a buscar-se la vida o no mengen.
Espanya és el quart país d'Europa en el rànquing de la desigualtat. ¿Potser aquesta pobresa que afecta -segons Oxfam- el 22% de la població explica en bona mesura les pèssimes xifres de covid-19 que acumulem?
«El virus no entén de territoris ni de persones». Els governants que pronunciaven aquesta bestiesa tenen davant seu l'oportunitat d'actuar amb decisió davant els més vulnerables. Des de l'alimentació a l'habitatge, l'educació o la salut física i psíquica. Ho haurien de fer per equitat o almenys per intel·ligència social. La pobresa expan
