T orra -Tot esperant la inhabilitació, Quim Torra va confessar fa poc: «He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l'autonomia». Afegia (a Vilaweb) que «en un moment de desobediència, has d'acceptar que la repressió pot venir dels àmbits de la mateixa autonomia». Enterrava, doncs, per inútil l'estratègia d'arribar a la república des de la Generalitat i deixava com a única via possible la que combina el «desbordament» amb la «desobediència col·lectiva». Una conclusió immediata és que una Generalitat en mans dels partits contraris a la independència seria un gran obstacle per avançar-hi, però el fet que estigui en mans dels partidaris és un instrument escàs per assolir l'objectiu. Llavors s'entén que les crides a la unitat siguin pura retòrica i els partits busquin assolir el Govern per al mateix que abans: gestionar d'acord amb les seves idees i interessos un pressupost que és enorme -malgrat les grans insuficiències.
Unitat coronada -La dreta nacionalista insisteix a afirmar que els atacs a la Corona ho són a Espanya, de manera que identifiquen una cosa i l'altra. La unitat i la fortalesa espanyoles estan en mans de l'atzar si realment depenen del rei. En la monarquia hereditària l'únic mèrit necessari per esdevenir cap d'Estat és ser l'hereu legal de l'anterior: Felip VI és rei en tant que hereu de Joan Carles I, i Elionor està cridada a ser reina com a hereva de Felip. És una qualificació genètica, en cap cas meritocràtica, que no garanteix ni personalitat, ni intel·ligència, ni moralitat. L'atzar pot fer que el rei o reina «surtin bé» o «surtin malament», i en el segon cas el país tindrà un problema. Pot objectar-se que la Corona espanyola té un paper simbòlic i la solidesa de l'Estat la garanteixen les institucions democràtiques, però llavors és inquietant que es converteixi en casus belli la seva absència en un acte del poder judicial i que aquest la utilitzi com a munició contra el poder executiu. I encara és més inquietant la sospita republicana que el rei s'hi ha posat bé. S'anomena «borbonejar» l'actitud d'Alfons XIII d'intervenir en la picabaralla política; li va costar l'exili.
