Una de les imatges de les últimes setmanes que m'ha fet més llàstima ha estat la de l'anunci de la tercera equipació del Manchester United. En la promoció surt un nen amb cara de circumstàncies per haver de dur posat el modelet. Perquè us en feu una idea, és com si s'hagués escapat tot un ramat de zebres i s'haguessin escampat per les planícies del Serengueti. Horrorosa és poc. Però no és un cas solitari.
El Barça també va presentar una tercera equipació de color, segons ells, rosa amanecer. Em pregunto si qui l'ha perpetrat parla del seu inici del dia després d'haver-se pres algunes substàncies curioses. En l'abominable creació apareix un escut del club amb els colors verd i negre, situació que ha fet molta gràcia als aficionats de la secció de bàsquet. Després d'això, el mínim que es pot dir de l'autor és que li importa un rave haver-se documentat o no sobre quins colors del pantone havia de descartar.
El museu dels horrors el completa el Chelsea, amb una tercera equipació blava i vermella que fa dubtar sobre si s'han deixat la part de sota submergida en lleixiu tres o quatre dies seguits. Però en sorgiran més, com la color salmó del Madrid de l'any passat, convenientment eliminada d'Europa pel City, o algunes primeres de quadres, amb degradats infames o amb ratlles amb l'orientació no deguda. A l'esport, tenim la nova normalitat barrejada amb la vella estupidesa. I mira que eren maques les camisetes suplents Meyba i Massana dels anys vuitanta. I molt més barates.
