Des de la FeSP UGT Bages Berguedà volem fer evident la nostra perplexitat davant la decisió presa pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies envers l'abonament del complement de productivitat extraordinari a les persones treballadores dels centres proveïdors de serveis socials de caràcter residencial amb finançament totalment o parcialment públic.
En primer lloc, agrair-los el fet de tenir-los en compte, però ens hauria agradat que s'hagués fet d'una manera més respectuosa i equitativa sense deixar cap treballador essencial pel camí. Dir que aquest complement nosaltres el veiem com un premi de consolació a la bona feina feta i que caldria replantejar-se en el futur la remuneració de tots aquests treballadors essencials de la salut. Independentment del tipus de centre en el qual treballin, són a primera línia sempre i ara els ha tocat jugar-se la vida.
Abans de seguir, voldríem fer-los unes preguntes que considerem de total importància per entendre moltes coses: Quant val la vida d'un treballador? Quina vida té més preu? Nosaltres tenim la resposta molt clara, la vida no té preu i cap vida val més que una altra.
Fem aquestes preguntes en vista dels criteris que el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha pres per fer el repartiment d'aquest complement. Són molt difícils d'entendre i de compartir, els trobem totalment exclusius, classistes i elitistes, entre moltes altres coses, i ens agradaria entendre el perquè d'aquest greuge comparatiu entre professionals i entre diferents tipus de centres. Val més la vida d'un metge que la d'una infermera? Val més la vida d'un TCAI que la d'un tècnic? Val més la vida d'un rehabilitador que la d'un administratiu? I podríem seguir anomenant totes les categories professionals, però sobretot en volem anomenar unes que ni tan sols han tingut en compte, les senyores/rs de la neteja, cuiners, bugaderia, manteniment, administratius, etc. Val més la vida dels anteriorment anomenats que la seva? Per a nosaltres valen el mateix, i per a vostès?
Potser si parléssim de categories professionals es podria entendre d'una altra manera, però per a nosaltres és igualment un criteri erroni, ja que creiem que, dins les seves competències, totes les categories professionals tenen el seu valor i la seva importància. Una sense l'altra no poden portar la seva feia a bon fi pel bé dels usuaris. Un exemple clar: podem diagnosticar, però llavors s'ha de cuidar; podem ingressar, però llavors s'han de fer proves que també s'han de registrar i informatitzar, etc. Totes aquestes cures cal fer-les amb aparells, llits, etc... en bon estat, i evidentment tot en un context d'higiene crucial per poder dur a terme una bona cura de l'usuari. Tots ells en conjunt, formen el nucli necessari d'eficiència i eficàcia en l'atenció a la salut per a tots els tipus de serveis assistencials.
Fetes aquestes explicacions pertinents, sense entrar en detalls que no pertoquen, seguim sense entendre com s'exclou d'aquest complement a personal essencial com els que hem anomenat i que també han estat afectats per la covid-19 als seus centres sanitaris.
Des del 28 de juliol del 2020, el nostre sindicat està expressant al departament de Treball, Serveis Socials i Famílies i a les patronals la nostra disconformitat respecte a l'exclusió de l'esmentat personal i a la seva poca justificació. Per tant, només ens queda dir que seguirem lluitant pels drets de tots i que considerem vergonyosa la decisió final presa pel departament i la manera com s'han fet les coses. Esperem que en el futur no es torni a repetir i es valori i respecti la feina de tots igual.
