L'any 1990 l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar designar l'1 d'octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran, enguany fa 30 anys. Aquesta jornada festiva i reivindicativa pretén difondre una imatge més positiva de l'envelliment, alhora que també vol conscienciar la societat dels seus problemes. En data 1 de gener a Espanya la població més gran de 65 anys era de 9.280.000 persones, a Catalunya 1.463.702 persones, i a Manresa 15.418 persones, el 19,84% de la població. La capital del Bages és una de les ciutats més sobreenvellides de Catalunya i de l'Estat. La taxa d'envelliment a Manresa és superior a la mitjana catalana.

La vellesa és una etapa natural de la vida i, per tant, si la salut ho permet tothom està predestinat a arribar-hi. Tothom desitja poder envellir a la seva pròpia llar i, per tant, cal reforçar el Servei d'Atenció Domiciliària, actualment totalment insuficient.

Per motius de salut moltes persones es veuen obligades a ingressar en centres geriàtrics. A Catalunya hi ha un gran dèficit de residències públiques. L'any passat l'Institut Nacional d'Estadística de Catalunya va publicar les dades del nombre de places de residències corresponent a l'any 2018. D'un total de 59.888 persones, n'hi havia 10.298 a la iniciativa pública, 14.073 a la iniciativa social (places concertades) i 35.517 a la iniciativa mercantil (places privades).

A causa del dèficit existent de places públiques, els fons d'inversió s'han bellugat per ampliar els seus negocis en noves residències privades amb uns preus prohibitius per a la gran majoria de les persones grans. Cal recordar que l'any passat més de la meitat de les pensions estaven per sota del salari mínim interprofessional. Així doncs, com que no tothom disposa de recursos cal posar-se a la cua de la llista d'espera per accedir a la pública. Segons dades de la Generalitat, el juliol passat 20.592 persones estaven en llista d'espera per accedir a una residència pública.

Els estralls que està causant la covid-19 evidencien que cal replantejar-se un nou model de les residències, i també plantejar-se altres alternatives com són els pisos tutelats per a persones grans amb autonomia.

Un dels problemes poc visibles i que afecta moltes persones és la solitud. La solitud no volguda condiciona la qualitat de vida i propicia un major risc de malalties com la demència senil, l'Alzheimer, etc. A Espa-nya uns 2 milions de persones més grans de 65 anys viuen soles, el 72% són dones. A Catalunya 334.000 persones grans viuen soles, el 73,87% són dones.

Una vegada exposats breument alguns dels problemes que afecten l'anomenada tercera edat, cal assenyalar els aspectes positius, entre els quals cal destacar el gran treball que s'efectua des dels casals i entitats per promoure l'envelliment actiu. Les activitats lúdiques, culturals, formatives, i les relacions socials que s'estableixen en aquests espais són fonamentals.

Un altre dels valors a destacar és la solidaritat que es genera entre les persones joves i grans. Durant el confinament de la pandèmia s'ha pogut constatar el generós altruisme del jovent. Les relacions intergeneracionals són essencials per ajudar a trencar els estereotips sobre l'envelliment. L'edatisme s'ha convertit en un problema endèmic que cal afrontar per evitar la discriminació de les persones en funció de la seva edat.

En aquest dia de la gent gran, un record per a les persones que ens han deixat. Entre elles l'amic Emili Martínez, persona compromesa socialment, humil, honest... Membre actiu de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, sempre treballant per aconseguir una societat més justa i un envelliment digne.