Som perquè cuidem, cuidem per ser. Vida cura vida. Aquest és el fil conductor de l'acte de commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran que demà compartirem al teatre Kursaal de Manresa. Una trobada que pretén ser un reconeixement a totes les persones grans de la nostra ciutat que han patit els efectes d'aquesta pandèmia; una manifestació de dol col·lectiu i, sobretot, una estona per sentir-nos en comunitat. I ho farem a través de la cultura perquè la cultura també cura. I perquè fer cultura és cuidar. I cuidar és estimar.
El filòsof, professor i assagista Josep M. Esquirol, a La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana, reivindica viure, pensar i estimar com a «infinitius essencials» de la vida, i els únics capaços d'intensificar-la i aportar-hi sentit. Si acceptem, doncs, que són tres infinitius essencials, com és que ens costa tant de conjugar-los?
I és precisament per conjugar-los tots plegats que us convidem a compartir la gala de demà. Per convidar-vos a perdre la vergonya de dir-nos les coses, d'expressar sense por els nostres sentiments, les nostres emocions, les nostres pors. Reivindiquem el dret de sentir-nos i mostrar-nos vulnerables. Perquè la vulnerabilitat no depèn de l'edat. Grans, petits i mitjans: tots serem demà al Kursaal per dir-nos que necessitem que ens cuidin i que ens estimin. I volem dir-ho ben alt i clar. Perquè, tot i que pot semblar una paradoxa, admetre la pròpia vulnerabilitat ens fa més forts. I necessitem sentir-nos forts i valents per plantar cara a les adversitats que ens depara la vida. Avui en forma de covid-19.
L'acte de demà ha estat fruit de moltes estones de reflexió i debat compartit al voltant de la cura. El Consell de la Gent Gran i el Consell de Joves, conjuntament amb la col·laboració d'altres manresans i manresanes, hem units esforços per tal que el Dia Internacional de la Gent Gran tingui la importància i la rellevància que es mereix, que us mereixeu totes les persones grans de la nostra ciutat. Tots volem ser grans. I avui, com que nosaltres ja hem perdut la vergonya de dir-nos les coses, us diem que gràcies. Gràcies per haver-nos cuidat i ser-hi sempre. El vostre exemple de generositat i coratge ens esperona a seguir lluitant per un món millor. Gràcies per acompanyar-nos i ajudar-nos a transitar pel camí de la vida. Manresa us felicita! Manresa us estima!
