El xoc de la primera onada de casos de covid va anar a parar als hospitals; la pressió creixent de la segona onada està sent aturada a l'atenció primària, que impedeix que els casos arribin en massa als hospitals. Aquest és el gran canvi entre una fase i l'altra en l'àmbit assistencial. Ara com ara, a Catalunya, l'atenció als CAP i el seguiment de contactes, combinat amb l'escrutini amb PCR, està aconseguint mantenir la situació en nivells tolerables, però les dades van creixent i la pressió també. Els professionals de primària avisen que, si no hi ha més recursos per atendre possibles casos i rastrejar contactes, el creixement els desbordarà. Tornaríem, així, a la situació de l'agost, quan la falta de previsió va obligar la Generalitat a corregir in extremis una onada que s'escapava de les mans; o aniríem a parar a la situació que s'està donant en molts punts de l'Estat. La Generalitat -totes les administracions- està molt avisada. A la primavera ningú no s'ho esperava; a l'estiu, ningú no s'ho esperava tan aviat. Ara no hi ha excuses: tot el que pot passar està a la vista i se sap que pot ser demà. Cal tenir la resposta preparada, i sense encantar-se gens ni mica.