En relació amb la covid existeix un negacionisme tou capaç de ser més perillós i destructiu que el negacionisme dur o radical, perquè és més fàcil que ens el creiem. Els negacionistes absoluts, els que afirmen la inexistència de l'epidèmia i atribueixen totes les notícies i totes les decisions a una gran conspiració, és improbable que siguin creguts per gaire més gent que els quatre terraplanistes -inevitables en totes les societats. En la mesura que tots coneixem víctimes del coronavirus, o familiars seus, ens resulta molt difícil empassar-nos la tesi de la gran mentida, especialment després de la brutal mortalitat de la primavera. Qui surti a dir que tot plegat són notícies falses, propagades pels radicals antisistema, es quedarà molt sol. El negacionisme tou és d'una altra mena: no nega l'epidèmia ni pretén rebaixar-ne els efectes sobre milers de persones, però defensa amb fermesa la idea que «no n'hi ha per tant» i que m'estem fent un gra massa amb les mesures de prevenció. No li costa gaire trobar raons per argumentar-ho: com que el SARS-CoV-2 és un enemic nou, del qual tot just comencem a saber les característiques i ens sorprèn cada vegada que creiem haver-lo apamat, els científics han anat divulgant explicacions diferents i sovint contradictòries del març ençà, i això ens dona una bona excusa per qüestionar les seves recomanacions. Darrere les variacions científiques han vingut les vacil·lacions dels governants, que tan aviat rebutjaven la mascareta com la imposaven, i que un dia ens feien anar amb guants i un altre menystenien la perillositat de les superfícies, mentre s'obrien pas els aerosols, és a dir, l'alè, com a maligne agent infecciós en espais tancats. Si tot plegat ja convidava a l'escepticisme a qui en busqués raons, el comportament d'alguns polítics els ha acabat de convèncer. No vull generalitzar: a Catalunya, en general, han fet pinya, però al Congrés dels Diputats, i ara a la batalla de Madrid, el negacionisme tou ha posat en marxa altaveus de gran potència. Amb la salut no s'hi juga, però és justament del que menys parlen els trumpistes de la capital.
