En els darrers anys s'ha anat repetint com un «mantra» l'existència de repressió i manca de llibertats, a Espanya, exemplificades en totes les actuacions derivades del procés independentista. Per a alguns, tot l'aparell judicial està sota sospita, i actua amb ànim de revenja i no de justícia. Per a d'altres, l'aparell judicial queda curt, i no va tan lluny com hauria d'anar. Qui té raó? Què en pensen fora d'aquí? Com puntuen la democràcia espanyola?
Fa prop de deu anys que segueixo les valoracions de l'Índex de Democràcia a nivell mundial, elaborat per la Unitat d'Intel·ligència de The Economist. El prestigi d'aquest mitjà, l'ha convertit en l'índex de referència mundial, que avalua i puntua la qualitat democràtica de 167 països. En funció de la puntuació que obté, cada país se situa en un dels quatre blocs en què s'ha dividit l'índex. Full democracy (democràcia plena) -puntuacions de 8 a 10. Flawed democracy (democràcia imperfecta) -puntuacions de 6 a 7,99. Hybrid regim (règim híbrid) -puntuacions de 4 a 5,99. Authoritarian regim (règim autoritari) -puntuacions de 0 a 3,99.
Exposada la classificació, en l'anterior edició de l'any 2019, corresponent a l'exercici 2018, Espanya ocupava el dinovè lloc (19) sobre 20 països amb democràcia plena, amb una puntuació de 8,08. Doncs bé, en l'edició 2020, corresponent a les dades recollides l'any 2019, Espanya avança un lloc i se situa en el divuitè (18) amb una puntuació de 8,18. S'arriba a aquesta puntuació per les excel·lents puntuacions en matèria de processos electorals i pluralisme (9,58), i en llibertats civils (8,82).
Si mirem els qui ens precedeixen veurem la poca distància que ens separa dels primers de l'índex. Noruega, Islàndia, Suècia, Nova Zelanda, Finlàndia, Irlanda, Dinamarca, Canadà, Austràlia, Suïssa, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Regne Unit, Uruguai , Àustria, Espanya, Illa Maurici, Costa Rica, França, Xile i Portugal. Aquests són els països situats al capdamunt de la llista de democràcies, en tant que democràcies plenes. De fet, la suma de tots ells suposa tenir només 430 milions, dels 7.300 que habiten el planeta, en democràcies plenes.
Algú podria pensar que aquesta classificació pot contenir errors. Impensable quan es tracta d'un mitjà d'aquesta seriositat, oimés quan la sèrie va començar l'any 2006, i ningú l'ha posada en qüestió. Però, és que si contrastem aquestes dades amb altres índexs, menys coneguts, però igualment fiables, podem veure com Freedom in the World, elaborat per Freedom House, situa Espanya en el lloc 20è, amb una puntuació de 94 punts sobre 100. O el Rule of Law Index, de World Justice Project, posa Espanya en el lloc 21, com a país amb major adhesió a l'estat de dret, d'entre 113 països.
Aquesta és la realitat. És evident que tenim unes garanties molt àmplies en matèria d'estat de dret, amb algunes mancances que no ens permeten estar al capdamunt. S'ha de continuar progressant, millorant aquells aspectes que queden encara curts. Ara bé, que ningú s'atreveixi a posar en qüestió la qualitat democràtica del país, perquè la tenim. I quan algú critica actuacions judicials pel simple fet d'aplicar la llei vigent, hauria de tenir clar que la major garantia per a la democràcia és l'aplicació de la llei, i ningú se la pot saltar, per molts càrrecs que tingui. Al contrari, precisament si ostenta càrrecs públics, encara és més greu no donar compliment al que està regulat i legislat. Alguns pretenen imposar el seu concepte d'estat de dret i democràcia, però la cosa és ben senzilla. En una democràcia tots som iguals, i a tots ens corresponen els mateixos drets i deures. Alguns volien decidir per tots, d'aquí l'aplicació de les lleis que ens protegeixen a tots. Això no és repressió, això és justícia.
