L'atenció primària està sent la primera trinxera contra el coronavirus, i la clau per evitar que els hospitals hagin de lluitar per evitar el desbordament, situació que es va donar en la primera onada i que explica que fos tan dramàtica i letal. De moment, se n'està sortint. I pel que diuen els mateixos professionals consultats, el seguiment dels casos i dels contactes s'està podent fer en termes generals, cosa que explica que l'epidèmia estigui continguda a Catalunya. Continguda en un nivell massa alt i perillós, però continguda tanmateix. El preu que es paga per tal que la primària pugui fer aquest esforç és que l'atenció ordinària s'està fent en condicions d'excepció. Els responsables al·leguen que l'atenció telefònica funciona i que el sistema respon. Convé no enganyar-se. Els CAP són inexpugnables, les línies de telèfon sovint no contesten i els ciutadans accepten la situació resignats perquè creuen que l'emergència ho justifica. Els malalts no se senten ben tractats i els metges no donen l'abast. Convé que els responsables sanitaris tinguin clar que la primària que tenim és d'excepció, precària i insuficient. Acceptable durant un temps en estat de crisi. Res més.
