Vaig arribar quan no era ni massa d'hora ni massa tard. Prop de les 7. Recordo que a la tele a aquella hora feien dibuixos animats però jo no en vaig fer gaire cas, ja estava per altres coses. Crec que ja, aleshores, era més de Mafalda, que va néixer el mateix any que jo, i de Quino, i per això ara els trobaré tant a faltar. Aquella tarda d'octubre, a Vic, feia una mica de fred, bé, feia el fred que tocava perquè en aquella època les coses es feien quan i com tocaven. I a Vic, més. No com ara. I els anys tenien quatre estacions i les pizzes encara no havien arribat i a plaça feien mercat, però mercat de veritat. Aquell diumenge, els de casa ja m'esperaven i per tant no va ser cap novetat -no m'imagino l'ensurt si et presentes per sorpresa!- i, crec recordar, de vegades la memòria em falla, aquell diumenge vam anar tots a dormir d'hora. Jo sempre he estat de fer molta bondat. I això des del primer dia. Allà on m'estava era un lloc bonic, espessit per la boira i ple de capellans, i allà va ser on vaig veure per primera vegada els Reis. Després, uns quants anys després, amb els de casa vam fer un dia la carretera revoltadament inhòspita fins a Manresa, que és on vaig descobrir, entre altres coses, la cosa certa dels Reis, que podies viure dies i dies sense boira i que una ciutat podia ser pràctica sense ser bonica. I ens hi vam quedar. Sempre he pensat que arribar a aquest món un diumenge a les 7 de la tarda és malaguanyar el primer cap de setmana de la teva vida. L'he trobat a faltar i crec, seriosament, que hauria de plantejar recuperar-lo. Qui sap. O potser és per això, justament, que em vaig fer, amb els anys, autònom de la cultura per no tenir caps de setmana ni dilluns per començar. Després d'allò, d'arribar vull dir, vaig escriure poemes, vaig cantar cançons per als nens, no vaig anar mai a la mili, vaig tenir una època daurada de pelut amb barba i cabells llargs i vaig fer, sí, ho reconec, d' enfant terrible escrivint bestieses a tort i a dret contra tort i contra dret des d'aquest mateix diari. Mentrestant suposo que em vaig fer gran -no cap cosa- i vaig anar procurant fer cada cop menys nosa i més servei i vaig tenir fills, que és una de les millors coses que pots tenir teves sense tenir-les com a teves perquè no són teus, sinó d'ells mateixos. I per què els ho explico, això, avui? Perquè just avui, que és diumenge i és 4 i és octubre, fa 56 anys de la meva arribada a la terra. No recordo on era jo el dia que l'home va arribar a la Lluna, però recordo perfectament on era jo el dia que vaig néixer. I de tot el que els he explicat, que és cert com totes les coses que m'invento, tinc avui un punt íntim de tristesa, de tendresa, per ella, la Mafalda, ara que ens ha deixat Quino. La nena petita-gran amb qui hem crescut, amb qui hem plorat, amb qui hem rigut, amb qui hem pensat. Me l'imagino avui, diumenge, molt sola, rumiant alguna frase d'aquelles tan sàvies que tant ens han il·luminat. Fem-li una mica de compa-nyia. Fem-nos-la.
