Què voleu esperar de bo del ministre Illa, si és «socialista y catalán»?, diuen Aznar i els espanyolistes a Madrid. Tenen clar que ningú no els denunciarà per incitació a l'odi ni per desobediència, i tiren pel dret cap als jutjats. Ayuso i companyia es refien dels jutges i ja han judicialitzat la covid. Oi que m'explico?

Si un jutge que va dir que no calia investigar el femer Gürtel del PP, el Poder Judicial l'ha posat ara en un lloc d'altíssima responsabilitat, ja direu quina confiança pot tenir el ministre Illa, «socialista y catalán», que la justícia espanyola castigarà la desobediència, l'incompliment de les mesures sanitàries imposades a Madrid. Oi que m'explico?

Ministre Illa, ja heu vist com han absolt els responsables de la fallida d'un banc que va necessitar una injecció de 21.000 milions d'euros públics, i han aplaudit la inhabilitació del president Torra per desobeir l'ordre de retirar una pancarta que reclamava respecte per drets fonamentals. Juristes de prestigi inqüestionable asseguren que el delicte se l'han inventat denunciants, fiscals i jutges perquè són al·lèrgics a la democràcia, coincidint amb la petició europea perquè la justícia espanyola es posi al dia d'una vegada. Veu per on vaig, oi?

No sé si m'explico prou bé i si els amics, votants, simpatitzants del ministre «socialista y catalán» han caçat la intenció de tant interrogant. Certament, m'agradaria saber què pensen sobre la justícia espanyola que s'ha arrogat el poder de decisió en la vida política, social, sanitària i el que li plagui de la «seva» pàtria. Quina opinió els mereix la conxorxa dretana i extrema dels partits amb la cúpula judicial. No sé si atrevir-me a demanar-los si, amb el temps i la repetició de les imatges, encara els sembla que no poden condemnar la violència policial de l'1 d'Octubre i la repressió judicial que ha estalviat el bombardeig militar de Barcelona. Lògicament, deixo per impossible una resposta sincera sobre la monarquia corrupta, atesa la redefinició del PSOE com a partit republicà que dona suport a la monarquia borbònica. Ja em perdonaran, però, oi que m'explico?

I ja que estem posats en matèria, podríem fer un plantejament general sobre la percepció que té la ciutadania sense afiliació, la gent honesta que veu el lamentable espectacle dels dirigents polítics i la increïble intromissió judicial. Difícilment es pot aprovar la governança d'Espanya i de Catalunya. No s'hi pot estar d'acord i cal manifestar-ho obertament. Agradi o no llegir-ho, el sistema del 78 ha caducat. Entestar-se a mantenir-lo només poden fer-ho aquells que hi han anat bé per mantenir privilegis, ocupar cadires o alimentar estructures de poder profundes. Mentrestant, la ciutadania ha perdut cotes de benestar, drets fonamentals i perspectives d'un futur millor. El present mai havia estat tan incert i cru. Quina serà l'oferta electoral que convenci els votants que no els tornaran a prendre el pèl? El sobiranisme català serà capaç de fer creure que encara és possible el projecte d'una Catalunya millor i més justa? Com diu Cotarelo: «Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?»

Ell sí que s'explica bé, oi?