La carta està escrita per l'equip de l'Escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós: Pepa Asensio Fernández, cap d'estudis. Albert Canudas Salada, Director. Elena Magem Mas, secretària.
Il·lusió, molta, de retrobar-nos i intentar fer un curs ple de projectes col·lectius. Ganes, totes, que la nostra escola obri en condicions i que els nostres alumnes estiguin segurs i feliços, i per això hem treballat durant el juliol i les dues primeres setmanes de setembre.
Impotència, absoluta, davant una situació a la qual nosaltres donem tota la importància sanitària i educativa que té, però el departament no respon amb els recursos materials i humans necessaris.
Decepció, perquè, com sempre, les promeses i expectatives que ens donen són fum.
Aquesta és la realitat del començament de curs a la nostra escola, una escola pública amb 362 alumnes i dues línies.
Al juliol l'equip directiu vam haver d'entregar un pla d'obertura del nostre centre, on havíem d'especificar els grups, tutors, persones de suport i espais a ocupar, comptant que no hi havia límit de ràtio. Els primers dies de setembre representants del departament pels mitjans de comunicació comencen a dir que la ràtio hauria de ser de 20 i nosaltres variem el nostre pla, fent cas dels consells educosanitaris. Aquest pla va ser comunicat i validat per inspecció al juliol i al setembre.
El dia 1 de setembre, comencem els mestres per tal d'organitzar a tots nivells el curs, sobretot a nivell pedagògic i, aquest curs, a nivell sanitari. No han nomenat dues tutores que han de substituir dues jubilacions. Tampoc han nomenat ni els terços ni la mitja de les cinc persones que tenim al centre amb reducció de jornada. És a dir, ens falten 7 mestres als quals haurem de rebre i situar a l'escola: en l'espai, en el projecte pedagògic, en els nous protocols covid i en la tutoria que hauran d'agafar. Comencen a arribar la segona setmana de setembre.
El dia 9 de setembre (sembla que abans no havien tingut temps) ens comuniquen que tenim una mestra vulnerable i que haurà d'agafar la baixa. Aquesta mestra va estar treballant fins al dia 8 i fins i tot havia fet la reunió de pares d'inici de curs. El divendres dia 10 ens comuniquen que la seva substituta començarà amb els alumnes el dilluns 14.
El mateix dia 10 ens confirmen que, tot i que ens han desdoblat un grup de P4 on s'han matriculat 30 alumnes, no ens donaran un mestre més. Ens diuen que si dividim el total d'alumnes entre el total de grups surt una ràtio de 19,66 i no de 20. Ja ho veieu! Tot i desdoblar un curs ens quedem amb la mateixa plantilla del curs passat. Val a dir que a hores d'ara ja s'han matriculat al centre 11 alumnes més. Ara ja tenim la ràtio que ens demanen, però sembla ser que fins al curs vinent no es plantejaran de donar-nos el mestre més. Quines incoherències, oi? On ells hi veuen números, nosaltres hi veiem nens i nenes amb les seves «motxilletes» personals i familiars.
El dia 14 de setembre es jubila una tercera mestra, l'especialista de música (les jubilacions s'han de comunicar tres mesos abans) i el dia 15 no ens arriba el substitut, sembla que no tenen especialistes. Després de desenes de trucades i correus, aconseguim que ens arribi el mestre el dimecres dia 24 de setembre. Evidentment aquest grup classe ha estat ben atès. A les escoles, sempre fem el que calgui i més perquè sigui així, però l'organització general se'n ressent.
I aquesta és una petita part de la realitat del començament de curs d'una escola.
Sabem que estem en una situació que no és fàcil de gestionar, però no entenem com és que des del mes de març no s'ha tingut temps d'organitzar les coses d'una millor manera. En un curs com aquest que es preveia difícil, el dia 1 de setembre, a totes les escoles haurien d'haver assegurat l'equip humà necessari per tal que tot pogués rutllar amb excel·lència . Deu tenir a veure amb el fet que no som rendibles econòmicament, som poc interessants€ Potser des de la política s'hauria de fer una profunda reflexió i autocrítica i creure que sí, que les escoles som molt rendibles perquè som el futur. I quin futur volem?
Ara, això sí, d'agraïments pel nostre esforç en rebem molts per part de consellers i altres càrrecs públics, però necessitaríem menys agraïments i més recursos humans i materials, més rapidesa en les gestions, en els nomenaments... i aleshores potser ens creurem que els polítics pensen que estem en una emergència educativa.
La comunitat educativa de l'escola Monsenyor Gibert sí que creiem que l'escola és el futur , que l'educació és un pilar importantíssim per tirar endavant un país. I s'ha de cuidar.
