Un grup de socis ha visitat recentment la ciutat d'Alcoi, especialment en la ruta dedicada al polifacètic Ovidi Montllor (1942-1995), fill d'una ciutat amagada entre munta-nyes i valls, amb profunds bar-rancs i més de 50 ponts. La visita guiada va anar a càrrec de Jordi Tormo, doctor en Geografia i biògraf del cantant i poeta, autor del llibre Ovidi Montllor: un obrer de la paraula. La ruta comença al barri on va néixer. El 2012, el passeig del Viaducte es va rebatejar d'Ovidi Montllor, com a reconeixement hi ha un monument escultòric, el Col·legi Major que porta el seu nom i la casa on va néixer, on una placa ho recorda. Va ser amic íntim de Toni Miró i també es relacionava amb l'escriptora Isabel-Clara Simó. Comença a treballar als 12 anys i fa 32 oficis. Estudia a l'Escola de Rivera de la dictadura, que més tard esdevindria cooperativa. Fill d'anarquista i de família humil, el seu pare treballava a la paperera del molí d'Arboç. Ell ho va fer de teixidor a les fàbriques tèxtils de la part baixa del Molinar. De petit, comença a escriure obretes de teatre en castellà i forma part de la companyia local La cassola, dins el teatre Circ, on ara hi ha la plaça Vicent Andrés Estellés, amb qui seran molt amics. El recitarà començant per Els amants. Estellés li farà agafar interès per la poesia. Del 1960 al 1962 va a Barcelona per aprendre a fer teatre en català, on s'estableix després del servei militar a Mallorca, el 1964. Contacta amb companyies de teatre independent, Núria Espert i el Centre Dramàtic de Catalunya. S'interessa pel món de la cançó a La Cova del Drac i l'aprèn de manera autodidacta. Recita i grava poemes d'Estellés, Salvat-Papasseit i Joan Brossa. Tot i provenir de l'anarquisme va militar al PSUC. Serà un treballador de la cultura com a rapsode, escriptor, actor de teatre, actor de cinema (43 films) i cantant.
Sovint fa referències urbanes a Alcoi: plaça del Fossar, amb l'estàtua del poeta Joan Valls -que l'inicia en la poesia amb l'obra La cançó de Mariola-, l'església de Maria, la plaça de la glorieta o el barranc del cim. En els poemes és intimista i diu coses que no esmenta en les cançons. Alguns dels participants en van llegir fragments de l'obra, com Autocrítica i crítica, on ja afirmava: «m'han aïllat dient que m'he aïllat». En una entrevista a TV3, enfadat, va explicar que «apareixem i ens fan desaparèixer». Era incòmode al poder. En el llibre L'Ovidi, de Núria Cadenas, s'explica que l'artista mostrava un mirall que reflectia la societat en què vivíem, «on res no havia canviat des de la dictadura». Té la Medalla d'Or de la ciutat d'Alcoi i la de la Generalitat valenciana. Fou una veu arraconada enmig de la muntanya, però també un maulet modern, tolerant i reivindicatiu. Ara s'ha recuperat i les noves generacions el canten. La visita acaba al passeig de Cervantes sobre l'impressionant refugi antiaeri de la guerra civil, on el guia rememora la cançó Homenatge a Teresa, en què un bombardeig franquista la va fer tornar boja. També van visitar les modernes instal·lacions del Centre Cultural Ovidi Montllor, d'Acció Cultural del País Valencià, que coordina Carmina Vayà, així com el parc natural del Carrascar de la Font Roja, on foren acollits pel Centre de Visitants. Hi va haver temps per fer una àmplia visita al Museu Alcoià de la Festa, on s'exposen tot d'objectes sobre la tradicional Festa de Moros i Cristians, així com un documental de les darreres edicions, on la dona comença a tenir un cert protagonisme. Al vestíbul i planta primera hi ha l'estança d'El Cartell, pregó de la Festa, que es conserva des del 1876, i l'Espai Sant Jordi, patró d'Alcoi, amb un audiovisual interactiu sobre la seva llegenda. Al costat, la sala de l'Associació de Sant Jordi, originària del segle XVIII. A la segona planta dedicada a la música per a la Festa hi ha compositors, intèrprets i partitures creades expressament, així com les protagonistes, que són les 28 filaes integrades dins l'Associació Sant Jordi, que permeten conèixer les seves indumentàries, que es completen a la tercera planta, amb els diversos Sant Jordiet, capitans i alferes al llarg del temps.
