08 de octubre de 2020
08.10.2020
Regió7

La prevenció

07.10.2020 | 23:48
La prevenció

E n establir polítiques de salut, sempre s'esmenta que s'ha de tenir en consideració tant la promoció de la salut com la prevenció de les malalties o disfuncions. Aquesta premissa és encara més vàlida en el camp de la salut mental. Ja que no podem badar en totes les accions i programes que poden ser considerats en aquests àmbits, que són molts, ho farem badant en la importància d'un aspecte de la prevenció, la detecció precoç, a partir d'un estudi que el professor Martin Knapp, de la London School of Economics, va publicar l'any 2001. Aquest estudi ha servit com una de les justificacions d'un projecte de Recerca del Grup de Salut Mental i Innovació Social de la Uvic-UCC, liderat per l'institut de Recerca de la Vall d'Hebron.

El Dr. Martin Kapp va voler esbrinar com era la trajectòria vital dels infants amb trastorns del desenvolupament no detectats ni tractats. En quina situació personal i quina trajectòria social tenien. Volia demostrar com una manca de detecció precoç pot tenir conseqüències, nefastes, en la vida de les persones i l'impacte en els sistemes públics d'atenció, a més de quantificar-ne el cost econòmic. Va fer una foto psicosocial dels infants uns 20 anys després, de fet, va fer un tall i va escollir l'edat de 28 anys, què havia passat? Doncs els resultats fan pensar molt.

Quan parlem del trastorns del desenvolupament en la infància, sovint només ens ve al cap el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat; aquesta focalització ens fa no tenir en consideració tot un ampli ventall de les altres disfuncions com són: dislèxies, discalcúlies, disgrafies, disortografies, els trastorns del llenguatge, de la comunicació, els dèficits cognitius, els dèficits secundaris a dany cerebral , el trastorn de l'espectre autista, els trastorns de la conducta... i no els anomeno tots. Aquest tipus de trastorns fan que els infants tinguin, en l'àmbit escolar, familiar i social, dèficits significatius, que juguin coixos el partit de l'aprenentatge, les relacions, la socialització, al cap i a la fi, de la vida que els toca viure en aquella etapa. La impulsivitat i els trastorns de conducta són moltes vegades la conseqüència dels dèficits del neurodesenvolupament, amb un índex més elevat d'absentisme escolar, impulsivitat, tendència a consum de substàncies, transgressions i violència, en una etapa de l'adolescència que continua en l'etapa adulta.

El grup de persones amb trastorns associats a la conducta greu costaven a la societat deu vegades més que el grup d'infància sense cap disfunció i el grup, diguem-ne d'entremig, tres i mig vegades més que el grup sense disfuncions.

Les persones estudiades, a part de l'absentisme escolar, tenien més accidents de trànsit, una mala salut general, més freqüentació del sistema de salut i de salut mental, més ingressos hospitalaris, més episodis de violència de gènere i de conductes transgressores, problemes legals, internament a la presó, a estar en situació d'atur, les noies, de tenir més avortaments, de requerir ajuts del sistema social. En canvi, en el grup detectat no era el mateix. El cost de tots el sistemes d'atenció podia arribar a 70.000 euros en el grup més afectat.

De passada, recordem que el proper dissabte, dia 10 d'octubre, se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, i l'Organització Mundial de Salut proposa com a lema «Més inversió en salut mental», a voltes la inversió no ha de ser directament en el sistema de salut, un cribratge en l'àmbit educatiu, i a l'edat dels 6 anys, evita patiment personal i del seu entorn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit