La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris del Ministeri de Foment conclou en un extens informe sobre el descarrilament d'un tren de la línia de Renfe de Manresa el novembre del 2018, que va causar una víctima mortal i 49 ferits, que l'esllavissament del talús que va causar l'accident no va ser fruit d'una fatalitat imprevisible, sinó que va ser resultat de múltiples deficiències i d'alguns incompliments. L'informe descriu un sistema de drenatge deficient a la carretera de Terrassa a Manresa, la C-58, que passa just per sobre, la qual cosa va causar una acumulació d'aigua que va anar fent pressió sobre el talús i el va anar afeblint fins que es va esfondrar a sobre de la via; igualment, la cuneta de la via, que hauria d'haver permès el desguàs de l'aigua, no tenia capacitat per fer-ho i estava ocupada per obstacles que ho dificultaven. O sigui: un nyap que causa una desgràcia. Les infraestructures decrèpites com la via de Renfe i el que la rodeja no només presten mal servei: són perilloses. I si qui n'ha d'estar pendent no ho fa prou, el perill esdevé molt real i mortal. La pregunta ara és: es prendran mesures perquè no torni a passar?
