El passatge de l'evangeli de Mateu que avui comentem ens parla de la paràbola del banquet de noces. Jesús la dirigeix als grans sacerdots i als fariseus, amb qui ha estat conversant al temple de Jesusalem. Aquests s'han sentit al·ludits i incomodats per la paràbola dels vinyaters rebels. I Jesús, tot seguit, els n'afegeix encara una altra, que diu així: «Al Regne del cel li passa com a un rei que va celebrar les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats de noces, però no hi volien anar». Llavors, va repetir la convocatòria, però sortiren amb excuses, tenien massa feina o altres prioritats, i, fins i tot, alguns van maltractar els emissaris. Llavors, el rei, indignat, va obrir la crida arreu de pobles, ciutats i camins, atès que els primers no n'havien estat dignes.
En l'evangeli de Lluc es precisa que el convit arribi especialment als grups socials marginats: Surt corrents per les places i carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els esguerrats, els cecs i els coixos. [...] Surt pels camins i per les cledes i insisteix fins que entrin i s'ompli la casa.
La crida s'ha fet universal, sense privilegis ni particularismes nacionals o religiosos. El convit s'ha obert a tothom, sense excepcions i, a més a més, és completament gratuït!, sense haver de presentar una llista de mèrits. Quanta generositat!. I, per altra part, caram, com sobta això de que és per a tots i de franc, en aquest nostre món tan selectiu i material, en què sovint es tendeix a ajustar o tancar la porta.
I, és clar, aquest plantejament topava amb la mentalitat dels dirigents del poble d'Israel, que, com diu el teòleg Josep Rius Camps, es consideraven uns invitats de dret i en exclusiva al banquet del Regne.
Ja al final del text que comentem, veiem que el rei de la paràbola troba un dels convidats que no porta el vestit de noces. La seva reacció és ben contundent: el fa expulsar del banquet, perquè hi ha coses que són incompatibles. És a dir, sols es pot formar part del convit -ahir i avui- si s'actua amb justícia, fraternitat, generositat, solidaritat..., tot seguint les petjades i el fer de Jesús. Valguin, per acabar, les paraules de la Glòria Casaldàliga, entrevistada per l'Antoni Bassas: «Un company agustí que va viure amb el bisbe Pere Casaldàliga fins a l'últim moment em va escriure: Amb el Pere hem tingut la sort de viure el Regne de Déu a la Terra».
