La Cultura de Merlès revisada» és el títol de la jornada d'Arqueologia que va tenir lloc el 3 d'octubre al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, dins dels actes commemoratius del 50è aniversari de la mort de mossèn Joan Serra Vilaró, en un dels primers actes presencials que ha fet l'arqueologia catalana des del mes de març. Els especialistes i investigadors arrelats al territori van presentar comunicacions i van debatre sobre el període de transició entre les edats del bronze final a la primera edat de ferro dins l'àmbit de la Catalunya Central i el que van denominar àrees veïnes. La jornada va estar organitzada pel Departament de Cultura dels Serveis Territorials a la Catalunya Central, que presideix Lluís Cerarols, exalcalde de Calders i exmembre de les juntes d'Òmnium al Bages i al Moianès. Va tenir la col·laboració del Museu de Solsona, que va cedir les instal·lacions, i la presentació va anar a càrrec del seu director, mossèn Lluís Prat. També hi va participar el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la Universitat Autònoma de Barcelona, encapçalat pel catedràtic de prehistòria i eminent arqueòleg Miquel Molist, que va fer una àmplia introducció sobre els objectius de la jornada i l'estat de la qüestió sobre l'anomenada Cultura de Merlès.

Serra Vilaró va ser el primer que va posar en òrbita la ceràmica de Merlès des de la seva trobada l'any 1918 en una masia a Mas Camprodon. A més d'homenatjar-lo, la voluntat dels organitzadors va ser la de convertir l'acte en un debat científic, sobretot a partir de la revisió del material ceràmic (amb 131 elements) de Sant Pau de Pinós, a Santa Maria de Merlès, a càrrec de Montserrat Blasco i Anna Gómez Bach. Es van posar en contacte amb la directora tècnica i arqueòloga del museu solsoní, Lídia Fàbregas, a qui van proposar revisar Merlès, veure les seves característiques i com els altres territoris de la costa o la Cerdanya, «xocaven» amb el món de l'interior. Els primers coneixements es van divulgar a través de l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans i complementen els de l'arqueòleg Pere Bosch Gimpera i les seves obres de referència. Els anys 1970 i 1980 bàsicament la investigació deixa clar que la cultura de Merlès ha quedat consolidada com a concepte i arrelament i s'intenta contextualitzar-la dins del món ibèric de l'interior, és a dir, quin és el seu rol dins del procés d'iberització, com assenyalen Jordi Rovira i Miquel Cura. Gonzalo Ruiz Zapatero, de Sòria, introdueix el rol que té l'arribada de productes exògens sobre la cultura de Merlès. Es recullen estudis més recents com els d'Eduard Sánchez Campoy, amb plantejaments similars a Cura, amb qui havien treballat conjuntament. Dins del programa, es van poder escoltar comunicacions de Pau Alberch, que va explicar la descoberta recent del serrat de la Cirera a la Torre d'Oristà, Àngels Pujol va comentar la ceràmica de Merlès al jaciment de Puig Ciutat, també a Osona, i sota la direcció de Montserrat de Rocafiguera es van donar a conèixer les fases més antigues del jaciment de l'Esquerda. David Asensio, del Centre d'Estudis Lacetans, va analitzar la problemàtica de la ceràmica de Merlès a partir de nous contextos del Solsonès i el Bages. Un representant de la Societat d'Arqueologia del Berguedà es va centrar en les aportacions de la Canal dels Avellaners a la transició entre el bronze final i la primera edat del ferro. El 2013-14 es torna a revisar Merlès amb els treballs de Montserrat Blasco i Anna Gómez, sobre les troballes arcaiques de Merlès a Osona. Josep Gallart i Quim Cisa revisen el concepte de societat tancada, per la importància dels objectes metàl·lics, que demostren que ja arribaven també en aquesta zona. La jornada es va centrar en el debat de què significa avui Merlès i com es pot caracteritzar. És només una ceràmica o també una cultura? Hi ha documents en un sentit i un altre. Cal mirar la seva extensió geogràfica real. Hi va haver presència d'arqueòlegs de la Catalunya Nord que es van expressar en francès, en comunicacions sobre una perspectiva diacrònica de l'estudi de les ceràmiques al tossal de Baltarga a la Cerda-nya, de P. Alliot, o la ceràmica decorativa cerdana i la Cultura de Merlès a càrrec de D. Bousquet. Jean Guilaine va fer una conferència sobre la «Protohistòria dels Pirineus; de Merlès a la Cerdanya».