Facin el que facin a Madrid, ja entenc que és bo i convenient remarcar la significació dels Premis Regió7, lliurats dimecres passat en una gala que va omplir la capacitat permesa al Kursaal en temps de pandèmia. Entenc que no puc deixar d'emfatitzar l'emoció que ens va contagiar l'amic Ramon Roig quan va agrair la cura amb què el van guarir els sanitaris de la covid que el va tenir un mes a l'UCI i un altre a crítics. Ni puc deixar de dir que agraïa en nom de tots els afectats per la pandèmia l'esforç que encara fa el personal de la salut pública per combatre el virus. En aquest sentit, és obligat recollir la resposta de compromís a continuar amb la mateixa actitud, expressat per la infermera berguedana Dolors Fusté, que simbolitzava tota la professió sanitària assistencial en el moment de recollir el guardó. I, posats a valorar el significat dels premis que assenyalen cada any les persones i entitats de casa que excel·leixen en la seva tasca, tampoc em puc permetre deixar de comentar l'exemple de superació, tenacitat, fermesa, preparació, creativitat, professionalitat que donen cadascun dels guardonats. La Catalunya Central té científics, artistes, empresaris, comunicadors, emprenedors, esportistes, investigadors, actius socials suficients per confegir una nòmina inacabable de talent i fortalesa. Per això, a l'hora dels parlaments, premiats i autoritats, van tibar d'aquesta veta alhora d'expressar compromís i encoratjament. Per això, també, a l'hora d'escriure procuro no deixar-me res de tant de bo com tenim per celebrar i reivindicar. Per exemple, per afegir dos casos més, l'empremta cultural i l'actitud deixada pel plorat Lluís Calderer, una altra peça cabdal en la pèrdua de talent manresà dels darrers temps; o, reivindicar en justícia l'enorme llegat de saviesa, honestedat i compromís amb el país deixat per l'entranyable pare Hilari Reguer, monjo de Montserrat recentment traspassat.
Doncs bé, justament perquè tenim motius per sentir-nos valents i mirar endavant, em molesta moltíssim haver de dedicar espai a d'altres temes oposats a una valoració positiva del que ens envolta i condiciona. I hi hem de parar atenció, perquè menystenir-los ens condemna a curt, mitjà i llarg termini. Guaiteu què li està passant a Pablo Iglesias per haver-se tapat el nas davant la ferum de les clavegueres de l'Estat (i, a sobre, té la barra de dir que no li passarà res perquè a Espanya no s'empaita ningú per la seva ideologia). Orni ell. Nosaltres no: el cas de la Tamara Carrasco ens ha de posar en alerta per la significació que té a l'hora d'evidenciar el biaix ideològic del poder judicial, l'ús antidemocràtic de les forces de seguretat per imposar una pàtria única i indissoluble, l'existència d'un muntatge mediàtic adoctrinador al servei del règim, i la connivència del poder econòmic amb l'aparell funcionarial que determina el rumb del país. A hores d'ara (dijous al vespre) desconec quants detinguts acusats de terrorisme i kale borroka hauran estat víctimes de la visita de Felip VI a Barcelona. Però vista la manipulació jurídica, política i mediàtica del cas Tamara, res no és impossible. Ni que el vicepresident espanyol llepi, o que l'emèrit torni entre lloances el dia que peti o els plagui. Ull viu!
