La directiva del Centre d'Esports Sabadell va tenir una bona idea fa un parell de setmanes. El club arlequinat ha tornat enguany a la Lliga SmartBank, ha hagut de fer obres al seu estadi de la Nova Creu Alta i, com tota la resta del futbol professional, veu com els seus aficionats, que han patit les últimes temporades a les categories inferiors i van estar a punt de baixar a Tercera fa dos cursos, no poden gaudir del seu gran moment. Per això van decidir plantejar una oferta. De les deu entrades que els directius tenen per estar a la llotja durant els partits, n'oferirien set entre els socis, que es repartirien a través d'un sorteig. Seria més simbòlic que cap altra cosa, però representaria el compromís que volen tenir amb una afició que, com totes, paga per no veure res en directe i, a sobre, si vol seguir l'equip ha d'abonar la quota de la tele de pagament.

Doncs no van poder. La Lliga va decidir que no era factible i ho va argumentar dient que els set socis «són públic», i com que el públic no hi està permès, no poden entrar. Perquè, és clar, deu ser evident per a les seves ments que els set membres de la junta que sí que poden seure a la llotja no són persones, ni respiren, ni transmeten virus. Deuen ser androides, robots o estàtues.

He sentit molta gent en els últims mesos dient que no segueixen tant el futbol televisat perquè sense públic perd una bona part del seu atractiu. Però vistes les decisions dels que organitzen les competicions, la gent que dona vida als estadis els segueix important un rave.