Cayetana Álvarez de Toledo és secretament republicana. En altre cas no s'entén que hagi promogut el vídeo-manifest d'adhesió a la monarquia en el qual 183 persones entonen el «¡viva el rey!» amb motiu del Día de la Fiesta Nacional, també conegut per Hispanidad. El problema no és el missatge sinó la identitat dels sotasignats. A banda de la dreta política en bloc, amb Casado i Abascal al capdavant, destaquen personalitats com Plácido Domingo, ara mateix empestat a tot el món excepte al Teatro Real per les acusacions d'assetjament sexual; Albert Boadella, bufó ressentit a qui ja ningú no presta atenció; un torero, Francisco Rivera, per donar profunditat al conjunt; i per elevar el to, Mario Vargas Llosa, perfectament compensat per la indefinible Belén Esteban. Els ministres del Govern hi han estat convidats i ho han declinat, lògicament, perquè certes companyies val més evitar-les, i aquesta és una reflexió que podria aplicar-se Felip VI, sobretot a la vista de l'enquesta que han encarregat i publicat setze mitjans digitals. Finançada per subscripció popular i dirigida per dues universitats, és una resposta a la reiterada negativa del CIS a preguntar sobre la monarquia. El resultat desmenteix la suposada conformitat de la població espanyola: si avui es fes un referèndum, el 41 % votaria república, el 35 % es decantaria per la monarquia i la resta s'ho estaria rumiant. El suport a la forma d'Estat vigent és majoritari entre els votants de la dreta, sobretot els de Vox, i el republicanisme és total entre els de Podemos, però els socialistes estan dividits. A molts no els fa cap nosa la presència d'una casa reial, i fins i tot accepten la coneguda tesi de l'estabilitat institucional, però aquest segment podria canviar d'opinió si el discurs més visible, el que fa més soroll al parlament i als mitjans, és el que vincula la monarquia amb la dreta i la república amb l'esquerra. Felip comprometrà el seu futur si borboneja, és a dir, si interfereix en decisions que no li pertoquen, però també si no marca distàncies amb els que se'n volen apropiar per pura tàctica. És el seu negoci i la seva decisió, i la barba grisa ens diu que ja és prou gran.
