El brot del Pius, qui el paga?

Durant les quatre primeres setmanes de curs s'ha demostrat que les escoles i els instituts són segurs. Hi pot haver ràtios d'alumnes que se superen i pot ser que, puntualment, un protocol no es dugui a terme com cal. Però tot i així, casos com el de l'institut Pius Font i Quer de Manresa, amb almenys 22 dels 26 alumnes d'un mateix grup contagiats, són una excepció. Els centres no són punts de transmissió; els brots no neixen a les aules. Si hi ha covid en una escola és perquè una família l'hi ha portat. Li ha preparat l'esmorzar, li ha posat la cartera i al professor li ha dit: «té, aquí te la deixo». És fàcil culpar el sistema d'allò que individualment no s'està fent bé. I, qui paga realment el cost de brots com el del Pius? Segurament no seran els alumnes ni cap dels progenitors o germans de les 22 famílies afectades per aquest primer infectat. Però, i els seus avis? Un company de feina dels pares? La veïna de sota? Els virus s'aprofiten de les debilitats personals per fer mal al col·lectiu. El que tu no fas bé, perjudica a tothom. A Manresa, els indicadors de l'epidèmia estaven estables fa set dies. Un cop incorporats els positius del Pius, el risc de rebrot a la ciutat (i de retruc a la comarca) s'ha disparat fins als 321,80 punts. A aquest llop amb pell de xai no se li pot obrir cap porta.