D'aquí a 50 anys, quan els meus fills inicien la maduresa i comencin a fer balanç de la vida i el temps que els haurà tocat viure, podran afirmar amb convenciment que ells i la seva generació hauran viscut millor que nosaltres, la generació X, els late boomers, els fills de l'era d'aquari, els de l'EGB, o com preferiu anomenar-nos.

A les acaballes del segle XXI, el món serà, en termes generals, un lloc millor per viure. Quatre factors així ho determinaran: el multilateralisme, la democràcia, l'economia social i la sostenibilitat. Quatre tendències que s'imposaran a partir del fracàs dels seus antònims: l'imperialisme, el totalitarisme, el neoliberalisme i la destrucció del planeta.

La consolidació d'un món multipolar, amb els Estats Units, la RP Xina i Europa, però també amb l'Àfrica (el continent que més creixerà) i l'Amèrica Llatina jugant un paper important, convertiran definitivament Nacions Unides i altres mecanismes de cooperació global en instruments ineludibles i realment efectius. La pau i el diàleg seran, de llarg, la norma general per resoldre tota mena de conflictes.

L'actual ascens de l'extrema dreta i el nacional populisme provocarà -de fet, ja ho està provocant- una potent reacció contrària en favor de l'aprofundiment democràtic i la igualtat. Derrotarem el neofeixisme i això ens portarà a una societat on el masclisme, el racisme o l'homofòbia seran una rèmora del passat i on l'acollida i les fronteres obertes esdevindran habituals.

La segona gran crisi econòmica del que portem de segle ha posat definitivament fi a 40 anys d'hegemonia neoliberal i està comportant la recuperació dels valors i els plantejaments socialitzants i socialistes. Torna per quedar-se la participació pública en l'economia, pel que fa tant a la gestió directa com de política monetària i fiscal o de regulació del mercat de treball (renda assegurada, salari mínim, setmana de 4 dies). De l'augment de la productivitat proporcionada per la revolució digital en sortiran bona part de les misses que faran possible el canvi.

Haurem vist les orelles al llop, en forma d'estius insuportables i desastres naturals diversos, i es desencadenarà definitivament la transformació verda de l'economia, i de les nostres vides. Gràcies un altre cop a la digitalització, disminuirà la mobilitat obligada però seguirem anant amunt i avall per lleure, amb menys avions i cotxes i més trens i vehicles lleugers. Tindrem menys coses, però de més qualitat, més durables i més boniques. Menjarem millor, descansarem més i tindrem més temps per a la cultura i la socialització.

En definitiva, els nostres fills s'hauran deslliurat de molts dels perjudicis que a nosaltres encara ens condicionen, treballaran menys hores, tindran més salut, consumiran millor, es mouran amb més llibertat, no hauran de patir per tenir pas, sostre i corrent i, per tant, tindran més tranquil·litat i energia per a la creativitat, el bé comú i la joia de viure.

(Nota) Això anirà així o del revés, no ho sé. No ho sap ningú. Però dibuixar horitzons i expectatives és també una manera de fer-los possibles. I repetir, com es fa sovint, que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres és posar les bases perquè així sigui.