Tal com informava aquest diari fa pocs dies ( Regió7 del 30 de setembre), la xifra de persones ateses pels serveis socials de la ciutat de Manresa, al llarg de l'any 2019, ha superat per primera vegada la xifra de 15.000, cosa que significa que al voltant d'un 20% de la població de Manresa ha experimentat mancances de tipus econòmic (33% de les demandes) i d'accés a altres recursos i serveis necessaris per a la seva vida quotidiana (58% de les demandes), entre d'altres.

La comparativa de dades de memòries que ha elaborat el redactor del diari ens permet constatar un altre fet que hauria de fer reflexionar el conjunt de forces polítics i agents socials de la ciutat, i és que el grau de cobertura que el pressupost municipal ha donat a les creixents necessitats socials al llarg de la dar-rera dècada no ha parat de disminuir en termes relatius a l'augment de la demanda.

Des de l'any 2011 fins a l'any 2019, el nombre de persones usuàries de serveis socials ha crescut un 23%, mentre que, en el mateix període, el pressupost que l'Ajuntament dedica a cobrir aquesta demanda, ha augmentat un 11%, és a dir, aproximadament la meitat del que hauria d'haver crescut per mantenir un grau de cobertura similar. Dit amb altres paraules, fa nou anys l'Ajuntament de Manresa dedicava per terme mitjà 350 euros a l'any per a cada persona atesa, mentre que l'any 2019 aquesta despesa anual per persona es va situar en 315 euros per persona.

Aquesta comparativa empitjora encara més si, en lloc d'agafar els anys de principi i final de la dècada, prenem anys intermedis. Per exemple, l'any 2015, amb 13.727 persones ateses, l'Ajuntament de Manresa va dedicar gairebé un milió d'euros menys del que hauria calgut per mantenir la cobertura de l'any 2011. El mateix va passar l'any 2017. De fet, l'any 2019 el pressupost municipal encara no havia recuperat la quantitat destinada a serveis socials l'any 2012, malgrat l'augment de la demanda en un 11%.

En resum, si agafem l'any 2011 com a referència i extrapolem la relació entre pressupost municipal i nombre de persones ateses d'aquell any al conjunt dels anys fins al 2019, veurem que cada any el pressupost municipal de serveis socials ha estat deficitari en relació amb l'augment de la demanda. El dèficit total acumulat entre 2011 i 2019 ha estat superior als 5.000.000 d'euros.

Podem fer diverses hipòtesis sobre les causes d'aquest dèficit en el grau de cobertura de les demandes socials de la ciutat. Segur que un pes important caldria assignar-lo a l'orientació economicista dels governs de Valentí Junyent, que, amb el consentiment d'ERC, han prioritzar l'equilibri dels comptes municipals, encara que sigui a costa de crear dèficits i desequilibris socials, de manteniment de ciutat, etc. No crec que sigui menor en aquesta evolució negativa de les polítiques socials, l'escàs pes polític i la manca de projecte de les diverses persones que han ocupat aquesta regidoria al llarg de la dècada. I podríem afegir també l'escassa pressió social que ha existit per millorar les polítiques socials a la ciutat.

En qualsevol cas, tot fa pensar que, a causa de la covid, les demandes socials no pararan de créixer en els propers dos anys com a mínim. Manresa arriba a aquest nou repte amb uns serveis socials afeblits per deu anys de mancances. S'imposa, doncs, un canvi de paradigma polític en l'abordatge de les necessitats socials emergents.