És octubre, temps d'ordenances fiscals. Aquestes ordenances sovint passen desapercebudes per al conjunt de la ciutat, però tenen un impacte important a la butxaca de les manresanes i són crítiques en la capacitat de maniobra de l'Ajuntament.

La prestació de serveis públics municipals i l'aplicació de polítiques per a la ciutadania de Manresa són possibles, en gran part, per la capacitat que té l'Ajuntament de recaptar impostos i taxes, ja que el model de finançament (més aviat d'infrafinançament) a l'Estat espanyol carrega directament sobre la ciutadania una part important de la font d'ingressos dels ajuntaments, i deixa un marge de maniobra estret per gravar de forma redistributiva. Els impostos, taxes i preus fixats de determinats serveis com ara el d'escombraries, passant des de les escoles bressol fins al preu del lloguer d'equipaments municipals es fixen cada any a través de les ordenances fiscals.

Actualment, immersos en una crisi sanitària, econòmica i social, des de l'equip de govern s'ha decidit congelar les ordenances fiscals. En un any on cal destinar més recursos que mai per assegurar que no quedi ningú enrere, on cal esperar un descens de la recaptació dels impostos municipals pel previsible increment de la morositat, des de l'equip de govern s'ha decidit renunciar a recaptar per part d'aquells que més tenen.

Fa anys que els diversos equips de govern de la ciutat han optat per apujar la pressió fiscal a les classes populars, però no han tingut nassos de fer-ho amb qui més té. I d'això en feia gala fa un any l'aleshores alcalde Valentí Junyent dient que Manresa està a la Champions en l'IAE i la plusvàlua, perquè érem el municipi de més de 50.000 habitants que tenia aquests impostos més baixos.

La conseqüència evident de fer això és que en l'apartat d'ingressos del proper pressupost municipal s'obligarà a fer nous esforços d'estalvi i de reorganització de serveis. És a dir, que ens lligarà encara més de mans.

Ara més que mai hem de racionalitzar la recaptació d'impostos i el cobrament de taxes i preus públics amb criteris de progressivitat, justícia social, cura del medi ambient i solidaritat, i això es tradueix a apujar impostos a qui pot pagar-los i bonificar qui no, fent una bona tarifació social.

La gestió de la crisi ha de passar per disminuir les desigualtats entre manresans, no fer-les encara més grans, i per això cal que pagui més aquella gent que tot i la crisi segueix tenint més, i que aquella gent que s'ha vist afectada per un ERTO, hagi estat acomiadada o hagi patit una davallada d'ingressos pagui menys. Com més profunda és la crisi, més urgent és aplicar una fiscalitat justa i redistributiva. Per desgràcia, això no passarà amb les noves ordenances.

Al juny, en el si del Pla de Reconstrucció, com a Fem Manresa vam fer múltiples propostes en matèria fiscal: mesures excepcionals per a famílies en risc d'exclusió social; introduir criteris ambientals; aplicar coeficients a l'IBI progressius en funció del valor del pis; bonificar l'import de l'IBI a les famílies que estiguin desocupades, en situació d'atur o ERTO; desincentivar via ordenances els pisos buits i l'especulació immobiliària o bonificar l'emprenedoria responsable i lluitar contra el frau en l'IAE, entre d'altres.

Cap d'aquestes propostes es va acceptar. Tot i això, se'ns va assegurar que es tindrien en compte en la redacció de les ordenances, però la realitat és tossuda i les ordenances no s'han mogut una sola coma. Cap sorpresa tenint en compte el color polític de qui capitaneja la regidoria d'Hisenda. Les ordenances de sempre, perquè paguin la crisi les de sempre.