El problema de consciència de Guy Montag ens apropa a la ineludible necessitat d'entendre que la cultura no és ni un luxe ni un caprici. El bomber que crema llibres a la imprescindible Fahrenheit 451 cau del cavall, desafia la lògica del sistema i ha de fugir de la persecució implacable del poder perquè simbolitza la perillosa dissidència. La distopia que Ray Bradbury va publicar als anys 50 del segle passat exhibeix una societat adotzenada i conformista en la qual els uniformats no només no apaguen focs sinó que converteixen en cendres el saber i les cases d'aquells que gosen atresorar-lo.
En una primera lectura, descobrim en la ficció de l'escriptor nord-americà una crítica a l'estat totalitari. Però la narració de Bradbury té un recorregut filosòfic encara més potent i assenyala directament la responsabilitat individual en el descrèdit de la cultura, pilar bàsic en la formació de les persones. Quan deixem que l'entreteniment més banal ocupi cada cop més espai, el camí cap a la domesticació de les societats s'aplana.
El paper crema a 415 graus Fahrenheit. En aquest tèrbol 2020, la cultura bull d'indignació a temperatura ambient perquè la resposta de les administracions catalana i estatal menysté un sector que predica en el desert unes ajudes imprescindibles per evitar que el foc de la crisi ho arrasi tot.
