El gran Von Humboldt va definir l'avenç científic com un procés en tres fases: primer, els descobriments són rebutjats; després, són acceptats menystenint-los; finalment, se n'atribueix el mèrit a qui no correspon. Efectivament, tenim exemples brutals que és així. De fet, el mateix Von Humboldt va fer exactament això amb Louis Agassiz, a qui va recomanar que tornés als seus fòssils quan el naturalista suís va demostrar que el planeta ha estat modelat per furibunds períodes glacials. Finalment, Agassiz va ser aclamat tot i que havia manllevat la idea al seu amic Karl Schimper. No és menys vistós el cas del pare de la geologia, Charles Lyell: haver patit en pròpia pell el conservadorisme de l'establishment no el va fer més receptiu a les idees d'Agassiz, a qui va criticar obertament, ni a les del seu devot admirador Charles Darwin, de qui va assegurar que anava massa lluny. I no cal recordar el cas d'Einstein, que no es creia els avenços de la física quàntica que ell mateix havia inspirat. Penso tot això veient el debat sobre la importància dels aerosols en la transmissió de la covid. Científics d'especialitats diverses afirmen que en són la font principal, però la majoria dels epidemiòlegs sosté, com l'OMS, que en són un factor molt secundari. La lògica ens porta a creure'ns els que més hi entenen però... em quedaria més tranquil si es posessin d'acord.
