Vivim en un món que està en contínua i ràpida transformació, ja no tenim certeses ni seguretats, i tots estem expectants sense saber què s'esdevindrà demà. Necessitem comprendre el món en què vivim però, en ser massa complex, tendim a simplificar-lo excessivament. Etiquetem la gent i generalitzem de forma simplista com si totes les persones d'un col·lectiu fossin iguals, sense conèixer-les, basant-nos únicament en emocions i en percepcions parcials esbiaixades.
«Tots els polítics són iguals» és una frase molt repetida en la nostra societat perquè s'agafen de referència casos concrets de gent aprofitada que es dedica a la política, com n'hi ha en tots els col·lectius, i de forma simplista s'etiqueta com si tots els polítics fossin lladres i cap d'ells no mirés per l'interès general, i s'arriba a la falsa conclusió que ni ells ni la política són necessaris en la nostra societat.
No es veu la feinada que fa la gent que es dedica a la política, moltes vegades sense cobrar o amb baixes remuneracions, i les hores que estan estudiant i debatent propostes i prenent decisions per millorar la vida de la gent, en els diferents àmbits geogràfiques que ens afecten, des del barri, al poble o ciutat, a la comarca... fins a la Unió Europea; no es veu la tasca que fan diputades i diputats voltant pel territori, veient les mancances, escoltant la gent i presentant solucions; no es veu el treball que es fa per redactar i negociar les normes aprovades als parlaments; tampoc es veu les hores que la gent de les bases dels partits inverteixen en seva la participació política.
Es confon política amb politiqueig i es pensa que la política és només un intercanvi de declaracions i contradeclaracions, més o menys punyents o enginyoses, tal com es reflecteix en molts mitjans de comunicació, on és més noticiable una actuació incorrecta, l'insult a un oponent, la compra d'una casa... que la feina quotidiana dels polítics. I en aquest context és fàcil que sorgeixin «politòlegs de sofà» que, malgrat que hagin escoltat les opinions de molts tertulians i seguit debats pujats de to, no tenen suficient informació per menysprear sistemàticament les decisions polítiques que es prenen ni, el que és molt pitjor, per menysprear tota la política en general.
És fàcil decebre's de la gestió política quan es tenen unes expectatives impossibles. En política, però, mai podran existir decisions perfectes perquè no és una ciència exacta que puguin dirigir tecnòcrates. Vivim en una societat complexa i les decisions han de ser preses per polítics basant-se el model de societat al qual aspiren (ideologia), sabent de l'existència d'interessos contraposats en la societat i valorant les possibilitats reals d'aconseguir els objectius plantejats.
Opinar, tenir una ideologia, criticar raonadament certes decisions i participar en política enforteix la democràcia però aquest menysteniment absolut als polítics, als seus partits i a la mateixa política és una perillosa llavor d'ideologies totalitàries, on seguirien existint els polítics, però que malauradament prendrien decisions sense ser escollits ni controlats pels ciutadans.
El fet de simplificar de forma esbiaixada la realitat amb generalitzacions simplistes no s'aplica exclusivament als polítics, sinó que hi ha molts altres col·lectius sobre els quals també es tenen prejudicis infundats, que no aguanten cap anàlisi seriosa, però que serveixen de base per a moltes idees i comportaments erronis i discriminatoris. Si diem: «Tots són iguals», referit a polítics, vells, joves, sindicalistes, migrants, catalans, espa-nyols, empresaris... hem de ser conscients que no estem reflectint la realitat.
