L'Evangeli d'aquest diumenge (Mt 22,15-21) conté una de les frases més conegudes de Jesús, utilitzada i distorsionada per cristians i no cristians al llarg del temps. Per comprendre-la amb tota profunditat, cal conèixer el context en el qual van passar els fets.

Judea estava sotmesa als romans, que feien pagar un tribut a cada ciutadà censat per mantenir l'estabilitat en col·laboració amb el rei Herodes, qui cobrava aquest impost en nom del Cèsar. Els fariseus, el grup dominant religiós, estaven en contra de pagar el tribut perquè consideraven que, essent el poble escollit de Déu, no havien d'estar subjectes a les lleis dels homes.

Dins d'aquest clima de tensió, els fariseus veuen una oportunitat per desfer-se de Jesús i li envien un grup mixt de deixebles de Jesús amb herodians, que introdueixen la pregunta-trampa amb un discurs adulador i aparentment innocent: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d'això? És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?»

Els fariseus, els «hipòcrites» que es creuen superiors a la resta de jueus, saben que sigui quina sigui la resposta de Jesús, quedarà compromès. Si contesta que no és lícit, els herodians l'empresonaran per sedició i si contesta que sí que ho és, s'haurà posat del costat dels opressors i els poderosos, quan, per contra, sempre ha estat al costat dels pobres i els oprimits, que són escanyats pel pagament d'aquests impostos abusius.

El que ningú dels presents espera és la reacció de Jesús, qui, examinant el denari, pregunta als presents de qui és la figura i el nom que hi ha escrit. En respondre-li que és del Cèsar, Jesús remarca que cal retornar-li allò que ja és seu. Igualment, a Déu cal retornar-li allò que també és seu, la vida dels homes creats a semblança seva.

El Fill de l'Home ens recorda contínuament que no s'ha encarnat per venir a manar ni per decantar-se per un partit polític que el porti al poder terrenal i a gaudir d'uns privilegis. Jesús i els seus deixebles, nosaltres avui i tants missioners que recordarem aquest diumenge, Dia del Domund, han vingut a servir, no a ser servits i a donar la seva vida per portar la bona nova, que el Regne de Déu és a prop.