És llei de vida que en un món competitiu com el nostre cada municipi es busqui la vida per fer notar la seva singularitat per treure'n algun profit. A Espinelves ho han aconseguit amb la Fira de l'Avet; a Cal Rosal, amb el Mercat del Bolet; a Monistrol de Montserrat, amb la Fira de la Coca i el Mató. N'hi ha desenes. En el cas de la capital del Bages, hi ha la Fira de l'Aixada, que cada febrer omple la ciutat de parades i visitants. Seguint el fil d'aquesta intencionada particularització, la capital del Bages fa molt que es promociona com el Cor de Catalunya, si bé és sabut per a la majoria que, geogràficament parlant, el cor del país és la serra de Pinós, a la comarca del Solsonès. Manresa, però, s'ha cregut durant anys que, pel que fa a centralitat, era el cor. Ho ha interioritzat, tot i tenir una carretera per anar a Barcelona plena de pegats, una autopista caríssima i un tren impropi que, ara, per acabar-ho d'adobar, no només no guanyarà velocitat o eliminarà aturades durant el trajecte sinó que és possible que n'afegeixi amb la incorporació de dues noves parades al Vallès. Tenint en compte el cas que fan les administracions a aquesta «molt noble, molt lleial i benèfica ciutat», potser caldrà repensar-s'ho i canviar-li el nom, de manera que, de ser el cor de Catalunya, passi a ser l'apèndix de Catalunya, una part de l'organisme, per cert, sense la qual es p0t viure.
