El dijous 14 vam conèixer la condemna en ferm de la sentència de la Gürtel, 300 anys de presó sumen entre càrrecs i col·laboradors que demostren que el PP, en els seus anys de Govern, va funcionar més com una màquina de saqueig que com un partit polític.

Fa falta recordar que aquest és el cas que va empènyer la moció de censura i avui el temps torna a donar la raó als partits que la van impulsar. El Partit Popular és un perill. No van ser pomes podrides ni casos individuals: és el PP un partit corrupte.

Es torna a posar de manifest el perquè de l'obsessió del se-nyor Casado per controlar el poder judicial. Avui és Gürtel, però demà pot ser Kitchen, que va ser una trama en la qual es van usar recursos de tots i de totes precisament per amagar el que avui la sentència del Suprem certifica.

I és per aquest motiu, entre d'altres, pel que el govern de coalició i progressista pateix una oposició que no para d'incendiar perquè amb el fum, els crits a l'hemicicle, a la premsa, als programes de debat, en definitiva amb tota la posada en escena contra el que anomenen «gobierno comunista bolivariano», intenten que no es vegin el seu propis problemes. En concret, que és un partit corrupte i trampós segons el Tribunal Suprem.

La ciutadania ens mereixem una oposició que no faci trampes ni corrupteles.

I és que també des de la dreta criden i venen fum per invisibilitzar la ingent feinada legislativa que empeny el govern per millorar la vida de la gent en uns moments gravíssims per la pandèmia que ens afecta. I no els ho hauríem de permetre.

Entre d'altres, aquesta setmana, enmig de l'enrenou, gairebé no s'ha parlat d'una qüestió que ens afecta de ple les dones: l'aprovació del Reial decret d'igualtat retributiva entre dones i homes. Amb aquest decret es fa un gran pas en una causa que és justa i urgent. És incomprensible que al segle XXI les dones no rebem el mateix salari que els homes fent la mateixa feina, i és que més igualtat és més i millor progrés per al conjunt de la societat.

O l'acord pel repartiment de diners a organitzacions del tercer sector social perquè cada comunitat autònoma ho distribueixi com consideri. Aquests fons s'han de destinar a finançar programes d'interès social dirigits a l'atenció de la pobresa i l'exclusió social. Un acord pel qual Catalunya, Andalusia i Madrid rebran gairebé la meitat del repartiment. En total, Catalunya rebrà 32,78 milions d'euros.

I altres acords en qüestions fiscals, ambientals... que farien necessari un altre article d'opinió.

I és que sí, són moments complexos. I a sobre ens fan difícil destriar el gra de la palla, però no deixem que el fum ens tapi la visió d'allò tangible. Mantinguem les «orelles obertes» perquè en política també passen coses bones, encara que a voltes, amb la cridòria, ens vinguin ganes de fugir i no escoltar-los mai més.