Avui acabarà l'edició més estranya d'una Fira Mediterrània que en els darrers anys ha lidiat, per dates i incertesa, amb la proximitat de l'1 d'octubre (2017), amb la sentència del procés (2019) i enguany amb una pandèmia, que, malgrat tot, no ha impedit que els espectacles, a sales i amb totes les distàncies i mesures restrictives, s'hagin pogut celebrar. Manresa ha mantingut, després de l'aixecament de l'estat d'alarma, una programació cultural -als espais on ha estat permès- que no ha deixat la ciutat òrfena de propostes. De vegades, concentrades. En una mateixa setmana, aquesta que avui acaba, la capital del Bages ha viscut el rodatge de Daniel Monzón -retardat uns mesos-, la Fira Mediterrània -que va tenir un ensurt el dia abans d'engegar els espectacles presencials- i l'estrena del darrer i molt ben valorat thriller del manresà David Victori al Bages Centre -sense cap local obert al complex i sense la possibilitat de vendre crispetes. La cultura com a bé essencial i matèria de resistència per als que poden obrir o treballar: n'hi ha, com les sales de concerts, que es desesperen des de fa set mesos.