Tanquen els bars i cau el cel damunt dels nostres caps. Tanquen els restaurants, la terra s'esberla i se'ns empassa cap a un infern de carrers deserts i places buides. No concebem la vida sense aquests espais, càlids i acollidors com un claustre matern, més essencials que qualsevol altre servei públic. Com va dir algú, un parell de bars transformen una urbanització en un barri; el seu tancament converteix tota la ciutat en un polígon. I ara, com ens ho farem per socialitzar-nos? On ens trobarem amb la gent que vèiem al bar, i on en coneixerem de nova?

Caldrà trobar alternatives, ni que sigui dins la limitació de grups de sis persones. Vine, memòria! Com ho fèiem en altres temps? Una alternativa era la missa dominical. Tot i que n'hi havia unes quantes al llarg del matí, la majoria de vilatans anava a la mateixa, la major, perquè allà coincidia tothom i formaven rotllanes a la sortida. Endiumenjats, se saludaven, es posaven al dia, s'intercanviaven tafaneries, s'apuntaven romanços, es consolidaven relacions que podien acabar en negocis, s'escenificaven dependències i jerarquies. Però avui la missa dominical -a moltes parròquies amb prou feines si n'hi ha una- és una raresa antropològica participada només per una minoria d'iniciats. Com a socialitzador principal ja fa molt temps que ha deixat de funcionar.

Preguntem-nos doncs: on va tothom, cada dia o cada setmana? M'agradaria respondre que «a comprar el diari», però mentiria. Una resposta més certa és aquesta: cada dia, al súper; cada setmana, a l'híper. Adaptem-nos-hi. Formem les rotllanes -no més de sis- a la vorera del supermercat. Encarreguem cafès i tallats al bar més proper perquè els portin en gots de cartró. Establim així el contacte diari, i el setmanal a l'aparcament de l'hipermercat. Utilitzem les aplicacions de missatgeria per acordar l'hora de trobada i per adjudicar qui s'encarrega dels entrepans i les begudes.

En cas de mal temps, acampem a l'interior, en l'espai comprès entre les portes i la línia de caixes, si el control de cabuda no ens barra el pas. I a sobreviure.