Mossèn Josep Armengou va escriure i es va editar en la clandestinitat la seva magna obra la Justificació de Catalunya l'any 1958; evidentment l'edició fou clandestina i circulava d'amagatotis. Aquest llibre esdevingué la bíblia dels nacionalistes catalans durant dècades. Durant molts anys va ser el llibre de capçalera de molts joves que després esdevindrien dirigents polítics catalans com el mateix president Pujol. A la segona edició es va afegir un apèndix que en certa manera reivindicava la unitat dels Països Catalans.

Poc temps de la mort del dictador militar Franco, l'any 1979, l'editorial la Magrana, la va editar «legalment» i amb el nom de mossèn Armengou com a autor. Voldria destacar que mai no he pogut entendre el perquè a l'edició «legal» hi ha tantes diferències amb la clandestina, que per mi és l'única genuïnament autèntica. Les posteriors edicions fan el mateix, ah!, i ometent l'apèndix de Joan Fuster. Fa anys i, assabentat que a l'Arxiu de Berga no n'hi havia cap edició de la clandestina, en vaig comprar una a la llibreria Farré, del carrer Canuda de Barcelona, em va costar dues mil cinc centes pessetes, que l'aleshores arxiver em va reemborsar. Ho dic per si algú de Berga vol anar a consultar l'edició clandestina podrà anar a fer-ho a l'Arxiu.

El professor de la Universitat de Barcelona Joaquim Auladell va tenir cura l'any 2012 de fer la primera edició legal de l'apèndix fusterià de la Justificació, fins aleshores introbable, només era consultable a les edicions clandestines. La descoberta de la paternitat de Joan Fuster, per Auladell, va tenir un gran impacte mediàtic tant a la premsa catalana com a la valenciana.

Armengou ha estat oblidat i menystingut a casa nostra, per què? No ho sabrem mai..., però només cal recordar que es va tardar prop de deu anys a editar la seva Crònica menuda, i que ho va ser pel departament de Cultura de la Generalitat, després de ser aprovada la seva edició pel Parlament de Catalunya. Berga té un gran deute cultural amb diversos autors berguedans, i caldria fer l'edició íntegra de tota la seva obra, com: Josep Blanxart (va fer la primera història de Berga i Queralt), Ramon Vinyes ( El sabio catalán de Garcia Márquez), Josep Maria de Martín i Gassó (enguany és el centenari del seu naixement) i evidentment de mossèn Armengou. Sort n'hi ha que l'editor berguedà Jaume Huch ha tingut cura de reeditar alguns dels seus llibres.