Les llistes m'importen un pepino», va dir en una entrevista el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, quan la setmana passada li insistien si tenia cap intenció de presentar-se a les properes eleccions per alguna formació política. Argimon va dir que «amb el que està caient, jo només penso en la covid i la gent que es quedarà sense feina. Me'n vaig a dormir pensant en això». Argimon responia així a la pregunta, ja reiterada, de si aspirava a ser nomenat, en el futur, conseller de Salut. El comandant de la sanitat catalana en aquests temps de covid assegura tenir-ho clar: primer, trobar solucions a la pandèmia; la resta és sobrera. Aquesta és la resposta que esperaríem de tota la classe política governant en uns dies tan dramàtics com aquests, en què a les defuncions i les infeccions amb pronòstic greu o gravíssim se sumen tancaments de negocis i alertes sectorials de baixades de persianes massives, a més de xifres en augment a l'atur (sense cap esperança que retrocedeixin en els propers -i llarguíssims- mesos) i amb nous ERTO que es cobraran tard o ves a saber si es cobraran. «Les llistes m'importen un pepino», diu qui realment té feina. Qui no en té, el gat electoral pentina. I quan falten quatre mesos per als comicis i mentre tot s'ensorra, la classe governant es baralla pel raspall.
