20 de octubre de 2020
20.10.2020
Regió7

Art i literatura de masses

19.10.2020 | 22:44
Art i literatura de masses

Tot i haver mort a Catalunya i haver estat un dels pensadors més influents de la seva època, no és fins que Antoni Pous (1932-1976) se'n va ocupar que vam poder llegir Walter Benjamin en català. Ara en recuperem les versions en una publicació d'Edicions Reremús i la Fundació Angelus Novus prologada per Pilar Parcerisas. Nascut a Manlleu, Pous va conèixer Joan Triadú a Cantonigròs i a través seu es va endinsar en el món de Carles Riba. Seminarista a la Gleva i a Vic, mossèn a Sant Hipòlit de Voltregà i a Igualada, estudiant de Teologia a Roma, va completar estudis filològics a Tubinga, on va esdevenir professor i va organitzar els Jocs Florals de 1970. Hi va conèixer l'estudiant suïssa Susanne Wipf, amb qui compartiria la vida des d'aleshores. Va ser un dels integrants de l'anomenat Grup de Vic (Segimon Serrallonga, Ricard Torrents, Miquel Martí i Pol,...). El volum inclou la traducció de sis assaigs escrits entre 1916 i 1940. El més antic és el que Benjamin dedica a l'ésser humà i la llengua (1916). És un dels textos on la seva dimensió jueva es fa més evident. Entre les religions conegudes com a «del llibre», el judaisme és la més eminentment filològica, com acredita tot l'univers cabalístic. Des de l'inici del Gènesi la creació s'associa a la llengua. Des d'un punt de vista cronològic, el segon dels assaigs inclosos és el que Benjamin dedica a La tasca del traductor (1921). Podem resumir-ne la reflexió essencial en aquesta frase: «La vera traducció és transparent, no fa ombra ni cobreix l'original, ans deixa caure tant més plenament damunt l'original, reforçada pel seu propi mèdium, la llum de la llengua pura». Benjamin va traduir Baudelaire, Proust o Balzac. Tot seguit, deixem enrere el jove Benjamin i amb un salt de 14 anys ens situem, el 1935, en una etapa de maduresa i de plenitud intel·lectual. Ens hi endinsem amb L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica i París, la capital del segle XIX. Pel que fa al primer, Benjamin ens recorda que la reproducció de l'art és antiga i comuna. L'assaig, però, pren com a punt de partença la irrupció i la generalització de la fotografia i del cinema. Benjamin hi escriu: «Una de les funcions revolucionàries del cinema haurà de ser la utilització artística i científica de la fotografia». L'altre assaig de 1935 ens parla de París com un exponent de modernitat i una ciutat dinàmica, inspiradora, inquieta, creativa. Seguint el fil francès, Walter Benjamin es capbussa a continuació en el món literari de Baudelaire a Sobre alguns motius de Baudelaire (1939). Hi aporta una anàlisi experta i il·luminadora, i hi parla de Bergson, Marcel Proust, Poe,... El darrer dels textos són les Tesis sobre la filosofia de la història (1940), escrites l'any de la mort de Benjamin. A la setena, hi trobem aquest fragment: «No hi ha mai cap document de cultura que no sigui alhora un document de la barbàrie». La novena és la que s'inspira en l'Angelus Novus de Klee referint-s'hi com l'àngel de la història. Walter Benjamin, sempre vigent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.