20 de octubre de 2020
20.10.2020
Regió7

Atomització

19.10.2020 | 22:44
Atomització

Encara que a la Thatcher li costés d'entendre, la societat és tan antiga com l'ésser humà, animal gregari per definició. Durant molts segles, però, en la llarguíssima era preindustrial, la vida en comú s'articulava de forma molt bàsica: a través de la religió (misses de diumenge, casaments, dates assenyalades, batejos, funerals, catequesis, aque-larres...) i del comerç, les fires, festes i mercats on, a més de comprar i vendre, es parlava, ballava, bevia, festejava i conspirava. Fora d'això, família, més o menys extensa, i treball, més o menys terrible; res més.

La societat industrial i el seu fill més bonic, el lleure, van transformar de dalt a baix el teixit social, la malla sobre la qual s'articula la comunitat. El segle XX és, per definició, el segle en què la gent «es troba per fer coses». Apareixen els salons, els cafès, els teatres moderns, els cinemes!, els casals, els ateneus, els casinos, els sindicats, els partits polítics, les associacions, les agrupacions, les unions, els centres (culturals, excursionistes, d'esports..), els cercles, els clubs, les penyes, les colles, els aplecs, les trobades, els festivals, els congressos, les assemblees, els simpòsiums, les conferències, les ONG, els caus, els esplais...

I d'aquest esclat de vida en comú, de ganes de participar i construir societat sorgeix una nova consciència de sort compartida i la confiança en la possibilitat de modificar, a gran o petita escala, el present i el futur compartits.

Us foto aquest rotllo perquè temo que ja fa dies, des de finals d'aquell segle XX cada cop més llunyà, que tot això se n'està anant en orris. L'individualisme, lligat al consumisme i el culte a la competició, i la digitalització, que ens connecta més i millor però ens tanca també en la nostra bombolla, han fet que moltes de les coses que ens empenyien a sortir de casa, a accedir a l'espai públic o al món associatiu i interactuar físicament, les puguem fer ara pel nostre compte o a través d'una pantalla. Ja no calen centres excursionistes per anar d'excursió, ni cinemes per veure pel·lícules, ni fer un cafè per veure's una estona, ni trobar-se per fer reunions, ni botigues de discos per escoltar música, ni associar-se per poder fer esport, ni visitar una fira per estar al dia, ni anar a l'ateneu per conèixer noves idees, ni sortir de casa per protestar... Tot, o gairebé tot, ho podem fer de casa estant a través de la tauleta o el mòbil. I tot ho podem aconseguir també online, des de l'amor i el sexe fins a la informació que millor confirmi les nostres idees, creences o perjudicis, passant per les cols del pagès d'aquí la vora, el sopar (gurmet o de batalla), un llibre descatalogat o aquell banyador amb el qual podràs fer goig a l' insta.

Cadascú a casa seva o, com a màxim, desplaçant-se acompanyat pel cercle estricte i amb el cotxe (o la furgo...) particular. La pertinença i la participació canalitzada cada cop més a través de les xarxes socials telemàtiques. I a sobre, la pandèmia i la necessitat de limitar, encara més, la interacció social física. Ja no ens cal trobar-nos per fer gairebé res i la societat es converteix progressivament en una suma d'individus i unitats familiars atomitzades i connectades entre si a través del 5G.

I què? Podeu pensar. Fem el mateix però de forma més còmoda, ràpida i eficient. És que no, no fem el mateix. Som -torno al principi- animals gregaris i la relació presencial, tangible i transpirable, genera un altre nivell, molt superior, de comunicació i per tant d'empatia i solidaritat. Prescindir-ne, creieu-me, tindrà conseqüències a tots nivells, també, per descomptat, polítiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit