Permeteu-me que m'agafi, amb premeditada redundància, a la tribuna que dimarts publicava en aquest diari Adam Majó, director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat i articulista setmanal de Regió7. Majó parlava de l'«atomització» (així titulava la seva columna) de la nostra vida social i, a grans trets, dibuixava (i n'alertava) una societat cada cop més allu-nyada de la relació presencial i la interacció física, impulsada per unes tecnologies que han obert portes i més portes al contacte global i virtual des del sofà de casa (via mòbil, tauleta i/o ordinador). Com molt bé feia notar ell mateix, no és un tema per prendre's amb lleugeresa. Molt menys encara en temps d'una pandèmia que, per totes les mesures excepcionals que genera, està reforçant aquesta reclusió en els cercles íntims i aquest allunyament físic transmutat en contacte virtual. Alguns pensaran que només faig referència a la trobada o l'àpat amb els amics. Però darrere d'aquest distanciament hi ha sobretot el daltabaix que està patint l'associacionisme (entitats culturals i socials), que ara veu multiplicades les barreres per poder desenvolupar les seves activitats (sigui portar gegants, aixecar castells o organitzar esdeveniments). És una altra xarxa que s'esfilagarsa i que pot fer encara més dura la patacada postpandèmia.
