La pandèmia bancària

A les imatges hi sovintegen les cues de persones als carrers i places. Cues per a tot. Cues al banc d'aliments, cues als CAP, cues a les fleques, cues als centres solidaris... i també cues a les entitats bancàries.

Observant la cara de les persones que són a les files s'hi pot veure resignació i paciència, menys a les cues bancàries, on predomina la cara d'emprenyament. El malestar amb els bancs ja fa força temps que dura. Han eliminat sucursals i han reduït els taulells d'atenció als clients.

Algunes entitats bancàries s'han transformat. La històrica i centenària «Caixa» ha esdevingut «CaixaBank Store» (Botiga CaixaBanc). Per demanar cita prèvia cal fer-ho a través de l'app «CaixaBank Now». S'ofereixen serveis diversos com «ImaginBank», «BrokerNow», «BusinessBank», «ImaginKids», etc. A la seu central de Manresa també hi ha l'«Store Café» amb un rètol de benvinguda que diu «Good things start whit coffee» (les coses bones comencen amb el cafè). No acabo d'entendre aquesta estrangerització lingüística. Una entitat tan catalana (o no), per què en anglès?

I el servei dels bancs amb els clients? Uf ! sovint un suplici. Quina diferència amb aquelles caixes i bancs de fa uns quants anys on el tracte proper propiciava una relació gairebé familiar. Aquelles caixes i bancs que per Sant Jordi regalaven llibres, discos, i roses (ep! prèvia imposició). Aquelles caixes i bancs que a final d'any regalaven calendaris. Aquelles caixes i bancs que per utilitzar la targeta de crèdit regalaven punts bescanviables per articles diversos. Aquelles caixes i bancs que donaven un rèdit anual pels estalvis dipositats. Aquelles desaparegudes caixes que dedicaven una part dels beneficis a obres socials i a subvencionar diverses entitats.

Avui, res de res. Ni llibres, ni discos, ni roses, ni calendaris, ni punts de regal, ni rèdit... i el que és pitjor, ni tampoc aquell tracte tan proper i familiar. Avui es cobren comissions per tot, fins i tot per la tramesa de la correspondència. Avui, amb l'excusa de la pandèmia, el taulell d'atenció al públic només està obert de 8.30 a 11.00 del matí, i si t'hi presentes fora d'aquesta franja horària t'obliguen a tornar l'endemà. Avui t'assignen un gestor al qual s'ha de sol·licitar dia i hora perquè t'atengui i forçosament t'has de supeditar a la seva agenda. Avui hi ha un empleat a l'entrada de l'entitat bancària que filtra les gestions que vol fer el client i, segons el tràmit a realitzar, l'obligaran a tornar i a perdre més temps en una nova cua. Les queixes i els improperis de la clientela són freqüents.

De totes aquestes novetats n'he escoltat més crítiques que lloances. I com ja és habitual, les persones de certa edat són les més perjudicades. Amb la reducció de sucursals se'ls obliga a efectuar llargs desplaçaments. No tothom entén els dispositius tecnològics. Els caixers automàtics es converteixen en un enrevessat trencaclosques segons el tipus d'operació que s'hi vulgui efectuar. Sovint ha de sortir un empleat a l'exterior per alliçonar del seu funcionament.

El sector bancari ha determinat la transformació digital del servei. Tendeix a la reducció dels serveis presencials a les sucursals i, per tant, també de personal. Molts pobles s'han quedat sense oficines bancàries. Moltes persones no estan acostumades a operar amb el mòbil o el PC i n'hi ha que no disposen d'aquestes eines. El deteriorament del servei és evident. El client és un número més del compte d'explotació d'aquests bancs deshumanitzats.